Port de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 20:
La recuperació va ser molt lenta fins que Tarragona, arran del [[Decrets de Nova Planta]], va ser nomenada cap del Corregiment. L'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va crear la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer [[Juan Ruiz de Apodaca]], qui havia dissenyat el primer projecte del port de Tarragona. l segon, el 1799, de [[Joan Smith Sinnot]], preveia la construcció d'un dic de 1.337 metres de llargada. Smith s'ocupà també de fer arribar l'aigua al port i de redactar un projecte cabdal per a Tarragona: el de la "Nova Població de la Marina" l'any 1806 que configurà la urbanització de la part baixa de la ciutat.<ref name=":0" />
L'any 1835 la Junta Protectora va ser suprimida i les seves funcions les assumiren la governança civil i la [[Diputació de Tarragona|Diputació]]. La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació. Aquest organisme, que és el precedent de l'actual autoritat portuària, va estar vigent fins a l'any 1992.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=ESCODA, Coia|títol=El Port de Tarragona|edició=1a edició|data=2002|editorial=Lunwerg Editores|pàgines=255|isbn=84-7782-843-1}}</ref>
A finals del segle XIX van tenir lloc l'execució de les infraestructures més importants que contribuïren al fet que el port assolís la fisonomia actual. És l'època durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ALEMANY|nom=Joan; BLAY, Jordi; ROQUER, Santiago|títol=Port de Tarragona. Història i actualitat|llengua=catalana|data=1986|editorial=L'Avenç|lloc=Barcelona|pàgines=203|isbn=84-85905-25-3}}</ref>
Línia 26:
El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual passaren a ser agregats al tarragoní.{{CN}}
A partir dels anys seixanta, amb la implantació de la [[Complex petroquímic de Tarragona|indústria petroquímica]] a la zona i de la nova situació econòmica creada amb el [[Pla Nacional d'Estabilització Econòmica|Pla nacional d'estabilització econòmica]] (1959), el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construeix noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal (1989). La connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil (1999)<ref>{{Ref-llibre|cognom=LAHOZ|nom=Ricard|títol=20 Anys de Pont Mòbil|edició=1a edició|data=gener de 2020|editorial=Autoritat Portuària de Tarragona (Servei de Publicacions)|lloc=Tarragona|pàgines=23}}</ref> va alliberar el trànsit de vehicles del Moll de Costa i [[el Serrallo]].
Aquesta diversificació ha comportat el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues, i ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll d'Aragó (1971), el moll de La Rioja (1974), el moll de Catalunya (1990), el nou contradic entre pantalans per fer-hi una nova esplanada de 17 hectàrees, la prolongació del dic de Llevant o el moll d'Andalusia (1999), o una obra cabdal, l'Eix Transversal (1989), que connectava el port amb les principals vies de la xarxa viària, desviava el trànsit pesant del centre de la ciutat de Tarragona.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=BLANCH|nom=Joan Carles|títol=Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona. Del passat al present|edició=1a edició|data=2019|pàgines=288|isbn=978-84-09-14571-9}}</ref>
El 1986 s'inicià el procés d'obertura del port cap a la ciutat deixant per a ús ciutadà les zones portuàries que havien quedat obsoletes per al tràfic comercial; en aquesta línia el Moll de Costa patí una transformació molt important que comportà el condicionament dels ''[[Tinglados del Moll|tinglados]]'' i magatzems de mercaderies per adaptar-los i poder-los utilitzar per a exposicions i esdeveniments de caràcter cívic, esportiu, social i cultural. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, aquest espai portuari ha esdevingut un centre de referència per a la ciutadania de Tarragona.<ref name=":0" />
Línia 111:
|}
Durant 2019, el Port de Tarragona ha registrat un moviment de 33.182.920 tones amb un increment d'un 2,40% . Els grups en els quals es basa aquest increment són els líquids a granel, amb un increment del 6,86% (1.631.071 tones més) i l'increment del tràfic terrestre amb un ascens del 20,73% (65.400 tones més). La resta de grups, segons la seva presentació, tenen comportaments negatius de major o menor caràcter, però els sòlids a granel, és el de menor disminució (269.514 tones) respecte a l'any anterior.<ref>{{Ref-llibre|títol=Memoria de sostenibilidad 2019 del Port de Tarragona|url=https://www.porttarragona.cat/files/docs/Port/Memories/RSC/MEMORIA_RSC_2019.pdf|edició=1a edició|editorial=Port de Tarragona|lloc=Tarragona|pàgines=206}}</ref>
;[[Fitxer:Vista de dues grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona.jpg|miniatura|307x307px|Grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona]]
Línia 140:
El Port destina part de la seva activitat a la recepció de creuers.
La temporada de creuers de 2019 es va tancar amb 130.000 creueristes<ref>{{Ref-web|títol=🛳 CREUERS: Canvis importants al Port de Tarragona de cara a la temporada 2020|url=https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/port-tarragona-temporada-creuers-historica-130000-passatgers-2019|data=2019-11-13|consulta=2020-01-15
;
| |||