Paté: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Diacrítics
Línia 6:
 
== Origen ==
El nom ''paté'' ve del [[francès]] ''pâté,'' que per alguns fa referència al fet que a l'[[edat mitjana]] -i encara avui, si considerem el "sentit estricte"<ref name=catars>''La cuina del país dels càtars: cultura i plats d'Occitània'', pàgs. 324-325. Jaume Fàbrega. Ed. Cossetània. </ref> del mot- a una massa (en francès, pâte) feta amb farina que cobria la preparació,<ref name=catars/> similar a una pasta brisa o de panada. Per a d'altres, el mot [[occità]] ''pastís'' i el [[català]] ''[[panada]]'' vénenvenen del [[llatí]] ''pasticium'', que vol dir ''barreja''.<ref name=catars/> Als receptaris catalans medievals hi ha patés de tota mena: carn, peix, etc.<ref name=catars/> A [[Occitània]] els [[Pâté gros bords|pastissos o patés]] són encara molt típics i habituals. Una altra manera molt típica d'envoltar els patés, tant a Occitània com a Catalunya, és fer-ho amb una mantellina o tel de porc.<ref name=catars/>
 
A [[França]] es parla de vegades de ''terrines'' per referir-se als patés no envoltats de pa, i els envoltats es diuen ''en croute'', en crosta, com les carns i altres preparacions que s'envoltin amb pastes fullades o brises. El mot francès ''terrina'' significa ''cassola''.<ref name=catars/> Les [[cassola de fang|cassoles de terrissa]] rodones es fan servir encara a [[Catalunya]] per a fer patés,<ref name=catars/> encara que a França ara se'n facin servir de rectangulars,<ref name=catars/> de proporcions no molt diferents als motllos de ''plum cake''.