Infraestructura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He actualitzat i ampliat la informació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 17:
== Infraestructura romana ==
La primera societat que va crear una infraestructura més o menys completa va ser l'Imperi romà. Aquest és l'inventor del [[clavegueram]] , l'impulsor dels [[Aqüeducte|aqüeductes]] (es va idear abans, a Grècia i al subcontinent indi) i els ponts, el creador de la primera xarxa de [[Via romana|camins/carreteres amb calçada]], l'impulsor de la infraestructura social ([[termes romanes]], [[circ romà]]...) entre altres.
[[Fitxer:Pont du Gard BLS.jpg|miniatura|aqüeducte]]
L'infraestructura romana va ser un exemple a seguir durant molt de temps.
== Aplicacions ==
=== Enginyeria i construcció ===
Els enginyers solen limitar el terme "infraestructura" per descriure els actius fixos que tenen forma de gran xarxa. Els esforços per elaborar definicions més genèriques de les infraestructures s'han referit normalment als aspectes de xarxa de la majoria de les estructures, i al valor acumulat de les inversions en les xarxes com a actius. Una d'aquestes definicions de 1998 definia la infraestructura com la xarxa d'actius "en la qual el sistema en el seu conjunt està destinat a mantenir-se indefinidament amb un nivell de servei especificat mitjançant la contínua substitució i renovació dels seus components".
Linha 38 ⟶ 37:
El terme infraestructura es pot confondre amb els següents conceptes superposats o relacionats.
La millora del sòl i el desenvolupament del sòl són termes generals que en alguns contextos poden incloure infraestructures, però en el context d’una discussió sobre la infraestructura es referiria només a sistemes o obres de menor escala que no s’inclouen a la infraestructura, perquè normalment es limiten a una sola parcel·la de terreny i són propietat i propietat del propietari. Per exemple, un canal de reg que doni servei a una regió o districte s’inclouria amb la infraestructura, però els sistemes de reg privat de les parcel·les de terres individuals es considerarien millores de la terra, no pas infraestructures. Les connexions de serveis a les xarxes de serveis municipals i d’utilitat pública també es considerarien millores del terreny, no infraestructures.
El terme obres públiques inclou infraestructures de propietat i explotació governamentals, així com edificis públics, com ara escoles i cases judicials. Les obres públiques es refereixen generalment als actius físics necessaris per proporcionar serveis públics. Els serveis públics inclouen tant infraestructures com serveis prestats generalment pel govern.
Linha 57 ⟶ 56:
-[[Línia 9 del metro de Barcelona|L9]] del metro de barcelona, [[Estació de la Sagrera]], [[Alta Velocitat Espanyola|xarxa d'alta velocitat espanyola]]...
Un altre problema és la [[corrupció]], que no s'ha de confondre amb un sobrecost.
== Infraestructura sostenible ==
=== Energia sostenible ===
L’energia renovable inclou mètodes ben investigats i implementats àmpliament, com l’[[energia eòlica]], [[Energia solar|solar]] i [[Energia hidràulica|hidràulica]], així com algun tipus de creació d’energia més nous i menys utilitzat, com l’[[energia de fusió]]. La infraestructura energètica sostenible ha de mantenir una oferta forta respecte a la demanda i també ha de mantenir preus prou baixos per als consumidors per no disminuir la demanda.
=== Aigua sostenible ===
Linha 74 ⟶ 72:
=== Materials sostenibles ===
Una altra solució per a la transició cap a una infraestructura més sostenible és l’ús de materials més sostenibles. Un material és sostenible si es pot produir la quantitat necessària sense esgotar els recursos no renovables. També hauria de tenir baixos impactes ambientals i no pertorbar el seu equilibri establert en estat estacionari. Els materials també han de ser resistents, renovables, reutilitzables i reciclables.
Avui en dia, el formigó és un dels materials més comuns que s’utilitzen en infraestructures. Hi ha el doble de formigó utilitzat en la construcció que tots els altres materials de construcció combinats. És l’eix vertebrador de la industrialització, ja que s’utilitza en ponts, molls, canonades, paviments i edificis. No obstant això, si bé serveixen com a connexió entre ciutats, transport de persones i mercaderies, i protecció de terres contra inundacions i erosions, només duren entre 50 i 100 anys, cosa que significa que moltes infraestructures necessiten un manteniment substancial per continuar funcionant.
Linha 90 ⟶ 88:
* Xarxa d'autobusos: El sistema de transport públic d'autobusos destaca per la seva mobilitat sostenible i la reducció d'emissions amb l'ajuda d'autobusos híbrids. Aquest sistema també compta amb parades d'autobús intel·ligents que utilitzen panells solars per proporcionar energia a les pantalles que mostren els temps d'espera.
* Sensors de soroll: S'utilitzen sensors de baix cost i fàcils d'usar, capaços de detectar la contaminació atmosfèrica, els nivells de soroll, la humitat i la temperatura, per detectar i controlar els nivells de soroll
* Sistema d'irrigació: Diversos sensors a terra ofereixen dades en directe sobre humitat, temperatura, velocitat de vent, llum solar i pressió atmosfèrica. Això significa, per exemple, que els jardiners poden decidir el que necessiten les plantes basant-se en aquestes dades i adaptar el seu horari per evitar el reg excessiu.
=== Masdar ===
Linha 98 ⟶ 96:
== Noves infraestructures ==
=== Hyperloop ===
L'[[Hyperloop]] és un nou mètode de transport que teòricament podria anar a més de 1000 km/h gràcies a un sistema de tubs buits i un sistema de [[levitació magnètica]] que anularia la fricció i la resistència de l’aire. A dins del tub hi anirien unes càpsules que portarien un nombre limitat de passatgers.
=== 5G ===
Linha 106 ⟶ 103:
== Infraestructura a Catalunya ==
* [[Xarxa ferroviària de Catalunya]]
* [[Plantilla:Aeroports dels Països Catalans|Aeroports de Catalunya]]
| |||