Diferència entre revisions de la pàgina «Sognefjord»

3 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
 
[[Fitxer:Satellite image of Norway in February 2003 crop2.jpg|miniatura|esquerra|Vista aèria del fiord de Sogne.]]
[[Fitxer:Vangsnes 1.jpg|miniatura|Vista del fiord prop de Vangsnes.|esquerra]]
El fiord se situa a través de molts municipis: [[Solund]], [[Gulen]], [[Hyllestad]], [[Høyanger]], [[Vik (Sogn og Fjordane)|Vik]], [[Balestrand]], [[Leikanger]], [[Sogndal]], [[Lærdal]], [[Aurland]], [[Årdal]], i [[Luster (Noruega)|Luster]]. El fiord de Sogne arriba a una profunditat màxima de 1.308 metres sota el nivell del mar, i la profunditat més gran es troba terra endins: prop de la seva desembocadura el fons ascendeix abruptament cap a un [[sill]] de prop de 100 m de profunditat sota el nivell del mar. A prop de la seva desembocadura, la part inferior s'eleva bruscament a un travesser aproximadament de 100 metres sota el nivell del mar.<ref name=:1>{{ref-llibre|títol=Norges sjøatlas : fra svenskegrensen til Sognefjorden|cognom=Øi|nom=Ørnulf|editorial=Nautisk forlag i samarbeid med Statens kartverk, Norges sjøkartverk|any=1987|isbn=8290335024|lloc=Oslo|pàgines=225, 244}}</ref><ref name=:0/> El [[llit marí]] del fiord està coberta per uns 200 metres de sediments que s'han anat acumulant al llarg dels segles. El fiord arriba fins als 6 km d'amplada,<ref name=:1/> i l'amplada mitjana de la branca principal del fiord de Sogne és d'uns 4,5  quilòmetres. Els [[Penya-segat|penya-segats]] que envolten el fiord aconsegueixen una altura des de l'aigua de 1000 m, i fins i tot més.
 
L'extrem interior del fiord de Sogne es localitza al sud-est de la serralada de [[Jotunheimen]], que arriba als 2.000 metres sobre el nivell del mar i és coberta per la [[Jostedalsbreen]], la glacera més gran de l'Europa continental. Per tant, el clima de l'extrem interior del fiord de Sogne i les seves branques no és tan humit com a la costa exterior, a conseqüència de les altes muntanyes que l'envolten. La serralada d'[[Hurrungane]], a l'extrem oriental del fiord, arriba als 2.400 msnm.<ref name=:0/> Diversos rius desemboquen al fiord i li porten aigua dolça, amb una popular crescuda del cabal al juny a causa del desglaç. La boca del fiord està envoltat de moltes illes, com ara [[Sula (Sogn og Fjordane)|Sula]], [[Losna (illa)|Losna]], i [[Hiserøyna]].
== Turisme ==
[[Fitxer:Hans Gude--Likferd Pa Sognefjorden--1853.jpg|miniatura|Una pintura feta el 1853 que mostra el fiord de Sogne, per [[Hans Georg Dehmelt|Hans Gude]] i [[Adolph Tidemand]].]]
Els vaixells connecten els assentaments al llarg del fiord i els seus braços. Els pobles més grans situats a la riba del fiord i les seves branques són [[Leirvik (Sogn og Fjordane)|Leirvik]], [[Ytre Oppedal]], [[Vadheim]], [[Høyanger]], [[Vikøyri]], [[Balestrand]], [[Hermansverk]], [[Sogndalsfjøra]], [[Gudvangen]], [[Flåm]], [[Aurlandsvangen]], [[Lærdalsøyri]], [[Årdalstangen]], [[Gaupne]] i [[Solvorn]]. Gudvangen es troba al costat del [[Nærøyfjord]], una branca del fiord que destaca especialment per la seva naturalesa intacta i un escenari espectacular, ja que en el seu punt més estret té només 300 m d'amplada. De fet, el Nærøyfjord està declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. Des del poble de [[Flåm]], el ferrocarril de Flåm puja 864 metres fins a l'estació de Myrdal, a una distància de només 20  quilòmetres -es tracta de la pujada d'un tren sense cap tipus d'ajuda més escarpada del món-.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.sognefjord.no/en/|títol=The official guide to Sognefjord|consulta=2017-01-21|llengua=anglès}}</ref>
 
Al voltant de l'extrem interior del fiord, han subsistit tres de les famoses esglésies de fusta de Noruega: [[Església de fusta de Kaupanger|Kaupanger]], [[Església de fusta d'Urnes|Urnes]] i [[Església de fusta de Borgund|Borgund]] (a 30  quilòmetres del fiord a través de la vall de Lærdal).<ref name=":2"/>
 
El [[Sognefjord Span]] (línia elèctrica) creua el fiord amb un espai de 4.597 metres. Es tracta del segon lapse de línies d'energia més llarg del món. El fiord s'ha convertit en una atracció turística amb els turistes d'estiu que s'han convertit una part important de l'economia local.
1.874.015

modificacions