Carbonera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 4:
Generalment es feien servir [[branques]] petites d'[[alzina]], que feia un carbó més energètic, però també s'emprava [[roure]], [[om]] i [[faig]]. Un cop triada la fusta, s'apilava sobre un rotlle de sitja i es carbonitzava. El procés solia durar uns vuit dies. El producte final s'usava com a font d'energia a les [[Farga catalana|fargues pirinenques]] i a les cuines, ja que mantenia el poder calorífic de la fusta però pesant menys.{{sfn|Llorenç Ferrer|2013|p=86}}
Aquesta pràctica estava molt estesa a [[Europa]] i es va iniciar durant l'[[edat mitjana]], perdurant fins a la [[dècada dels 50]], quan es va anar substituint pels [[combustibles fòssils]] o l'[[electricitat]]. A [[Catalunya]] aquesta feina la duien a terme picadors i carboners, que hi estaven especialitzats. Com que aquests treballadors vivien al costat mateix de la carbonera a prop hi solia haver una [[cabana]] o barraca de carboner que és on s'allotjaven els carboners.<ref>{{citar ref | títol = Activitat carbonera a la Comuna de Bunyola | editor = PAS | data = 11 juny 2014 | url = http://www.elcami.cat/camipedia/activitat-carbonera-la-comuna-de-bunyola
== Procés de construcció ==
Línia 31:
== Bibliografia ==
* {{citar ref | cognom = Llorenç Ferrer| nom = Alòs | títol = Eines i feines de pagès | editorial = BRAU edicions | lloc = Figueres | data = 2013 | pàgines = 139
== Enllaços externs ==
| |||