Serralada: diferència entre les revisions

Una '''serralada''' ''(Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural)'' és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d’una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'[[Himàlaia]], els [[Andes]], els [[Alps]], els [[Pirineus]], la [[Serralada Prelitoral Catalana|serralada Prelitoral]] o el [[Sistema Ibèric]]. El conjunt presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat. Cal distingir-ne una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal. La seva part central ([[Pirineu axial|axial]]) s'anomena eix orogràfic. (''en'' mountain system (range); ''es'' cordillera; ''fr'' cordillère).<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=serralada&operEntrada=0|títol=serralada|consulta=088-06-2021|editor=Institut d'Estudis Catalans, Diec2|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/progdct/defaultsinonims.asp#top|títol=serralada|consulta=088-06-2021|editor=CIT Diccionari General. Terminologia de Ciències i Tecnologia, IEC|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0142133.xml|títol=serralada|consulta=088-06-2021|editor=enciclopèdia.cat, GEC|data=2021}}</ref>

'''estructures senzilles i intracontinentals''': plecs de cobertora, plegaments d'estll juràssic; plecs de fons, plecs de cobertora rígids; serres apalatxianes. També sota el nom de serralades intracontinentals o intracratòniques. Són formades damunt un crató o part molt dura de l’escorça terrestre. El vulcanisme i el metamorfisme hi tenen poca importància, el ''flysch''<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=flysh|consulta=088-06-2921|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2021}}</ref> (corriment) és gairebé inexistent. Poden ésser serralades de cobertura o serralades de grans plecs de fons.

Megasutura:<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=megasutura de tipus serralada|consulta=088-06-2021|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2021}}</ref> S'anomena així el tipus serralada, limitada, per un costat, per una subducció de tipus B i, per l’altre, per una subducció complementària de tipus A, la qual és constituïda per grans desenganxaments i làmines encavalcants. És típica de les muntanyes [[Muntanyes Rocalloses|Rocalloses]] del Canadà i de les serralades d’[[Ouachita]] i dels [[Apalatxes]].

'''estructures compostes i complexes''': d'estl tectònic o plecs de [[falla]]; mantells de corriment; plegaments de sutura (rifting).<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=rifting|consulta=088-06-2021|editor=Diccionari de Geologia, IEC|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+f%C3%ADsica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=2a edició|data=1998|editorial=Universitat de València|isbn=8437034663, 9788437034669|capítol=12. Plegaments i serralades|volum=8|pàgines=211-226}}</ref> Anomenades també serralades pericontinentals o pericratòniques. Es formen a la vora o a la perifèria d’un [[crató]] Es divideixen en liminars, amb vulcanisme antic i escàs metamorfisme, i [[Geosinclinal|geosinclinals]], caracteritzades per forts plegaments, mantells de corriment, ''flysch'' abundant i processos [[Volcà|volcànics]] i [[Metamorfisme|metamòrfics]].

Fase de plegament (Geologia) Període de formació de plegament, que es manifesta normalment per mitjà d’una discordança i, en roques metamòrfiques, per superposició d’estructures de deformació.(fase orogènica, fase tectònica)<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=fase de plegament|consulta=088-06-2021|editor=Diccionari de Geologia, IEC|data=2021}}</ref>