Revisió del 13:34, 21 jul 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.425.083 edits m Diacrítics Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 21:31, 31 ago 2021 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 355.673 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 9: Watthab va morir el 1019 i el va succeir el seu fill Xabib ibn Watthab, en una nissaga coneguda com els watthàbides o Banu Watthab. Entre 1026 i 1031 van disputar amb els marwànides la ciutat d'al-Ruha o Edessa. Diversos xeics numairites es van formar principats a l'entorn de la ciutat principal de la seva àrea d'influència; aquests xeics però vivien a les tendes i feien administrar la ciutat per un delegat. Fou freqüent veure lluites entre faccions de la tribu. L'emir d'al-Ruha, Utayr al-Numayri, que havia confiat el govern de la ciutat a un agent, el va fer assassinar, i en els actes de revenja Utayr fou assassinat al seu torn. Es va recórrer a l'arbitratge del kilabites d'[[Alep]], el [[mirdàsida]] [[Sàlih ibn Mirdàs]], que va repartir al-Ruha entre dos xeics numairites, Ibn Utayr i Ibn Shibl; aquesta divisió va permetre que finalment els romans d'Orient poguessin ocupar la ciutat; sembla que l'emperador [[Romà III]] va comprar la seva meitat a Ibn Utayr per 20.000 dinars i alguns pobles; els homes d'Ibn Shibl van haver de fugir i els habitants musulmans foren massacrats mentre les mesquites eren arrasades. El 1030 la facció Katan dels Numayr, va derrotar ~~als~~els romans d'Orient de manera decisiva a Azaz fent un important botí de monedes d'or; els romans d'Orient van respondre amb un exèrcit manat per l'eunuc Nicetes, el 1032; els numairites de Xabib ibn Watthab van fer costat als romans d'Orient; finalment es va fer un tractat que fixava la frontera deixant al-Ruha als romans d'Orient mentre els territoris del [[Diyar Mudar]] al sud de la ciutat quedaven pels numairites. Aquestos van participar junt amb tots els prínceps de la regió a les converses generals de pau iniciades a [[Constantinoble]] que havien de definir la frontera a Síria i la [[Al-Jazira\|Djazira]]; la negociació estava encara en marxa quan va morir Romà III (1034) i el resultat final no és ben conegut, ja que la font principal es va perdre. Els dos caps numairites, Xabib i Ibn Utayr, van atacar als romans d'Orient a al-Ruha el 1036 i van repetir els atacs fins vers 1039 quan tot i haver pogut dominar la ciutat, van decidir deixar-la en mans dels romans d'Orient, probablement a causa de l'afebliment del principat [[mirdàsida]] (kilabita) d'[[Alep]] que ja no podia donar suport als Numayr. La germana de Xabib, la bella i intel·ligent al-Sayyida al-Alawiyya s'havia casat amb el mirdàsida [[Nasr ibn Sàlih\|Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs]], el qual va morir a mans de l'exèrcit fatimita d'al-Dizbiri (1038) governador egipci de Síria que va aconseguir ocupar Alep foragitant a [[Thimal ibn Sàlih]], germà i successor de Nasr ibn Sàlih, i al seu cunyat Xabib ibn Watthab que estava a Alep per donar-li suport; però no va aconseguir prendre peu als principats de [[Rakka]] i de [[Rahba]]. Al-Dizbiri va intentar una aliança amb els marwànides del Diyar Bakr, que atacaria als kilabites i numairites per l'esquena; però el govern fatimita no va donar suport a la política del seu governador i sobtadament fou destituït i va morir humiliat a la ciutadella d'Alep (1042). Línia 15: Thimal va poder tornar a Alep amb al-Sayyida, vídua del seu germà, que va tenir un paper de mediadora en diversos conflictes. El 1051 Sayyida va anar al caire amb el seu fill Watthab ibn Thimal, encara infant, per obtenir del califa el perdó pel seu marit que poc abans havia derrotat a un exèrcit [[fatimita]] matant al seu comandant l'eunuc Rifk. El 1039 va morir Xabib ibn Watthab i el va substituir el seu germà Mutain ibn Watthab que va recuperar les seves terres ancestrals excepte Rakka i Rafika, on s'havia instal·lar al-Sayyida. Els numairites es van acostar a Nasr al-Dawla ibn Marwan i vers el 1048 van derrotar al seu servei a un ''ghazi'' que es feia dir Asfar al-Taghlibi com el ''ghazi'' que mig segle abans havia lluitat contra els romans d'Orient. El 1061 dominava a [[Harran]] el xeic Mani ibn Xabib ibn Watthab, net del fundador que va donar suport al seu nebot matern Mahmud ibn Sàlih ibn Mirdàs d'Alep en contra del seu oncle, el príncep [[mirdàsida]] Thimal ibn Sàlih, que s'havia creat un principat a l'est, a la vora de l'[[Eufrates]]; després de diversos combats i treves, la calma va tornar per l'acció mediadora d'al-Sayyida que va reconciliar a Mani i a Thimal, i va acompanyar a aquest a Alep on fou altre cop reconegut (1061) però va morir el 1062. El 1070 al-Sayyida va haver d'intervenir altre cop per demanar al sultà seljúcida [[Alp Arslan]], que estava assetjant Alep on governava el seu fill [[Mahmud ibn Nasr]], de desistir d'humiliar Mahmud fent-li besar la seva estora en signe de submissió; aquesta vegada no va aconseguir el seu objectiu; pocs mesos després la destrucció de l'exèrcit romà d'Orient a la [[batalla de Manazkert]] (1071) privava als numairites (watthàbides) i [[kilabites]] ([[mirdàsides]]) de la protecció eventuals de les forces imperials. El 1089 una coalició d'àrabs amb els Banu Numayr i els [[Uqayl]], dirigida per l'emir [[Uqàylides\|uqàylida]] de Mossul [[Múslim ibn Qurayx\|Xàraf-ad-Dawla Múslim ibn Qurayx]] va derrotar ~~als~~els turcmans, però en els mesos següents el príncep turc [[Tutush I]] i les seves forces turques van assolar tot el nord de Síria. El 1081 Muslim va haver d'intervenir a Alep on els [[mirdàsides]] havien perdut el poder el 1080. El 1083 Muslim, ara emir de Mossul i Alep, va formar una coalició de tribus [[iemenites]] i [[Qays Aylan\|qaisites]] de Síria (que va incloure als Banu Numayr) contra els kurds de la [[Al-Jazira\|Jazira]] i altres tribus àrabs (incloent fraccions dels Banu Uqayl i dels Banu Numayr); amb el suport del mateix governador d'Harran Yahya ibn al-Shatir, un servidor d'Ibn Utayr que administrava l'emirat en nom de l'infant Alí ibn Watthab, Múslim ibn Qarwaix va poder ocupar la ciutat i emirat (1081) i va instal·lar com a governador a Jàfar al-Uqaylí que hi va instaurar el xiisme. El 1083, mentre Muslim assetjava [[Damasc]], Harran fou reconquerida pel cadi QAbu Djalaba al-Hanbali que la volia retornar a Yahya ibn al-Shatir per administrar-la altre cop pels Banu Watthab; Yahya i Ibn Atiyya al-Numayri van recuperar la ciutat però el mateix any Muslim la va reconquerir i va executar al cadi i als seus fills i un centenar d'habitants tot i que havien obtingut l{{'}}''aman''. El 1085 Muslim va morir a mans del turcman [[Sulayman ibn Kutalmix]] que s'havia apoderat d'[[Antioquia]]. Els poders àrabs del nord de Síria i la Djazira van caure un rere l'altra davant dels nous vinguts turcmans; els Banu Numayr van restar no obstant a la zona, sense poder polític. Quan el [[1118]] els francs (croats) van ocupar al-Sinn, prop d'Azaz, hi van matar a Mani ibn Utayr al-Numayr el darrer personatge rellevant de la tribu.

Numairites: diferència entre les revisions