Sybil Ludington: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m bot: -travès +través |
||
Línia 11:
Es veu que, anteriorment a la seva feta famosa, Sybil havia salvat son pare d'una possible captura. Un lleialista que es deia Ichobod Prosser amb 50 altres persones havia provat d'atrapar el coronel Ludington, però Sybil va encendre espelmes per tota la casa i féu que els seus germans passaren davant les finestres de manera militar, la qual cosa va donar la impressió als enemics que unes tropes estaven guardant la casa. Llavors, els lleialistes van fugir.<ref>{{Cite book|title=Rejected Princesses|last=Porath|first=Jason|publisher=Dey St|year=2016|isbn=9780062405371 |pages=19}}</ref>
La seva gesta ocorregué el 26 d'abril de 1777 quan l'adolescent va recórrer a cavall un total d'uns 64 km (40 milles)<ref>{{Cite web|url=https://www.refinery29.com/en-us/2016/03/105351/womens-history-month-famous-females|title=17 Women Who Made History — That You've Never Heard Of|last=Kwong|first=Jess|website=www.refinery29.com|language=en|access-date=November 21, 2019}}</ref>, arrecerada per la foscor de la nit, a
[[Fitxer:Sybil Ludington grave.jpg|miniatura|Tomba de Sybil Ludington, amb el seu nom escrit Sibell]]
Un cop s'acabà la guerra, el 1784, Sybil es va casar amb Edmond Ogden, amb qui va tenir un fill anomenat Henry. El 1792 la parella es va traslladar a [[Catskill]], on van dirigir una fonda i on visqué fins al 1811. Més tard es va traslladar amb la família del seu fill a Unadilla on va morir (segons unes altres fonts a Catskill) el 26 de febrer de 1839. Fou enterrada al costat del seu pare al cementiri de la ciutat de Patterson.
| |||