Paneslavisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
El primer paneslavista va ser el missioner catòlic [[Juraj Križanić]], un croat del {{segle|XVII}}. Algunes de les primeres manifestacions de sentiment patriòtic envers els pobles eslaus en el context de la [[monarquia dels Habsburg]] s'atribueixen a [[Adam Franz Kollár]] i a [[Pavel Jozef Šafárik]]. Un moviment consistent no es va arribar a formar fins a les acaballes de les Guerres Napoleòniques el 1815. Al final del conflicte, els líders europeus intentaren una reforma per tornar a l{{'}}''statu quo'' prenapoleònic. Durant el [[Congrés de Viena]], [[Metternich]], representant de Viena, es va oposar ideològicament i per via legal als diversos nacionalismes interns del seu imperi que veia com una amenaça a la pervivència del seu Estat. Tot i que hi havia d'altres nacionalitats ([[italians]], [[romanesos]], [[hongaresos]], entre altres), la major part dels seus súbdits eren eslaus.
== Congrés de Berlín ==
Amb la desintegració de l'[[Imperi Otomà]] a finals de segle XIX, a Berlín i sobretot a Viena, preocupava que les nacionalitats eslaves reprimides es revoltessin contra els Habsburg i la creixent influència russa a l'Orient Mitjà.<ref>{{ref-publicació |cognom=Ingram |nom=Edward |títol=Great Britain's Great Game: An Introduction |publicació=The International History Review |data=abril 1980 |pàgines=160 |volum=2 |exemplar=2 |url=https://www.jstor.org/stable/40105749 |consulta=17 setembre 2021 |llengua=anglès}}</ref> El Congrés de Berlín va constituir un dur cop per al [[paneslavisme]], no va resoldre en cap cas la qüestió de la zona. Els eslaus als Balcans encara estaven dividits entre el domini de l'[[Imperi Austrohongarès]] i el decrèpit Imperi otomà, majoritàriament sota domini no eslau. Els estats eslaus dels Balcans havien après que agrupar-se com eslaus els beneficiava menys que jugar als desitjos d'una gran potència veïna. Això va danyar la unitat dels eslaus balcànics i va fomentar la competència entre els incipients estats eslaus.<ref>{{ref-llibre |cognom=Glenny |nom=Misha |títol=The Balkans, 1804–1999: Nationalism, War and the Great Powers |pàgines=133-134 |editorial=Granta Books |any=2000 |isbn=978-1-86207-073-8 |llengua=anglès}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
| |||