Oclocràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Oclocràcia''' o [[govern]] de la multitud o de la turba (del grec ὀχλοκρατία ojlokratía, llatí ochlocratia)<ref>{{Ref-web|títol=Oclocràcia|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00095747.xml|consulta=2021-09-30|editor=enciclopèdia.cat}}</ref> és una de les formes de degeneració de la [[democràcia]], de la mateixa manera que la [[monarquia]] pot degenerar en [[tirania]] o l'[[aristocràcia]] degenera en [[oligarquia]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Del contracte social o Principis del dret polític|url=https://www.worldcat.org/oclc/802870307|editorial=Edicions 62|data=1993|lloc=Barcelona|isbn=84-297-3706-5|nom=Jean-Jacques|cognom=Rousseau}}</ref> De vegades es confon amb la tirania de la majoria atès que tots dos termes estan íntimament relacionats.<ref>{{Ref-publicació|article=La oclocracia como peligro para la democracia|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5778355|publicació=Sistema: revista de ciencias sociales|data=2015|issn=0210-0223|pàgines=99–118|exemplar=239|nom=Jesús Padilla|cognom=Gálvez}}</ref>
El terme va ser encunyat per [[Polibi]],
Mentre que, etimològicament, la democràcia és el govern del poble que amb la voluntat general legitima al poder estatal, l'oclocràcia és el govern de la multitud, és a dir, "la multitud, massa o gentada és un agent de producció biopolítica que a l'hora d'abordar assumptes polítics presenta una voluntat viciada, evicciosa, confusa, injuiciosa o irracional, pel que manca de capacitat d'autogovern i per tant no conserva els requisits necessaris per ser considerada com «poble»
No s'ha de confondre amb l'[[Demarquia|estococràcia]], on el govern és triat aleatòriament entre els ciutadans.<ref>{{Ref-publicació|article=Deliberation, cognitive diversity, and democratic inclusiveness: an epistemic argument for the random selection of representatives|url=http://link.springer.com/10.1007/s11229-012-0062-6|publicació=Synthese|data=2013-05|issn=0039-7857|pàgines=1209–1231|volum=190|exemplar=7|doi=10.1007/s11229-012-0062-6|llengua=en|nom=Hélène|cognom=Landemore}}</ref>
== Conceptes i interpretacions ==
[[Fitxer:Anaciclosis.jpg|miniatura|Anaciclosi, segons Polibi.]]
Polibi va anomenar «oclocracia» al fruit de l'acció demagògica: «Quan aquesta [la democràcia], al seu torn, es taca d'il·legalitat i violències, amb el passar del temps es constitueix la oclocràcia».<ref name=":1" /> Segons la seva teoria de l'anaciclosi -teoria cíclica de la successió dels sistemes [[Política|polítics]], a la qual al·ludeix [[Maquiavel]]-,<ref>{{Ref-publicació|article=The power control in the republican government: from classical political theory to the current populist democracies|url=https://zenodo.org/record/3370737|data=2019-08-18|doi=10.5281/ZENODO.3370737|nom=María Laura|cognom=Eberhardt|publicació=Utopía y Praxis Latinoamericana|pàgines=211-226}}</ref> l'oclocracia es presenta com el pitjor de tots ells, l'últim estat de la degeneració del poder. En la seqüencia de governs dibuixada per Polibi, la democràcia sorgeix com a resposta a l'[[oligarquia]], però termina embrutint-se. L'oclocràcia resultant perdurarà fins l'adveniment d'un nou líder, providencial, que esdevingui el nou [[monarca]].<ref name=":1" />
Es pot considerar que aquesta successió de governs és deguda als ànims revangistes dels diferents estrats [[Societat|socials]], on les classes oprimides passen a ser les [[Opressió|opressores]] i viceversa.<ref>{{Ref-llibre|títol=Diccionario de la política. Enciclopedia de la lengua y de la ciencia políticas y de todos los sistemas societarios: coleccion de artículos especiales y estractos de las obras y discursos de Montesquieu, Rousseau, Benjamin Constant [and others] ... aumentada con ... mas de 600 artículos originales, por Eduardo Chao ... Antonio Romero Ortíz y Manuel Ruiz de Quevedo|url=https://books.google.es/books?id=UBdYAAAAcAAJ&dq=oclocracia+enciclopedia&hl=es&source=gbs_navlinks_s|data=1850|llengua=es|pàgines=739}}</ref>
Segons [[El contracte social]] de [[Jean-Jacques Rousseau]], es defineix oclocràcia com la degeneració de la democràcia. L'origen d'aquesta degeneració és una desnaturalització de la voluntat general, que deixa de ser "general" tan aviat com comença a presentar vicis en si mateixa, encarnant els interessos d'alguns i no de la població en general.<ref name=":0" />
Segons el [[Filosofia|filòsof]] [[Escòcia|escocès]] [[James Mackintosh]], en el seu ''Vindiciae Gallicae'', l'oclocracia és l'[[autoritat]] d'un populatxo [[Corrupció|corromput]] i tumultuós. Enlloc del govern popular, és el despotisme de la munió.<ref>{{Ref-llibre|títol=Vindiciae Gallicae and other writings on the French Revolution|url=https://www.worldcat.org/oclc/824698112|editorial=Liberty Fund|data=2006|lloc=Indianapolis, IN|isbn=978-1-61487-827-8|nom=James, Sir|cognom=Mackintosh}}</ref>
[[Thomas Hobbes]] al seu llibre [[Leviatan (Hobbes)|''Leviatan'']] parla de la "multitud" com el conjunt de la població què, dintre de la diversitat d'opinió dels seus individus, és capaç d'arribar a acords democràtics. En canvi, la "munió" o "turba" es produeix quan un grup suficientment influent aconsegueix que les seves idees siguin compartides per tota la resta.<ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed|títol=Leviatán : o la materia, forma y poder de una república, eclesiástica y civil|url=https://www.worldcat.org/oclc/43545126|editorial=Fondo de Cultura Económica|data=1980|lloc=México|isbn=968-16-0225-0|nom=Thomas|cognom=Hobbes}}</ref>
== Desenvolupament ==
És comú que la instauració d'una oclocràcia pugui arribar de manera interessada. Il·lustres pensadors com [[Aristòtil]], [[Pèricles]], [[Giovanni Sartori]], [[Juvenal]], [[Shakespeare]], [[Lope de Vega]], [[Ortega i Gasset]] o [[Alexis de Tocqueville|Tocqueville]] van advertir del perill de la democràcia popular: l'interès dels grups que exerceixen el seu poder per fer-la degenerar en oclocracia, amb l'objectiu de mantenir aquest poder de forma corrupta, buscant una il·lusòria [[legitimitat]] davant del sector més ignorant de la societat, cap al qual dirigeixen tots els seus esforços [[Propaganda|propagandístics]] i manipuladors.<ref>{{Ref-publicació|article=Elecciones sin debates|url=https://elpais.com/diario/2000/03/02/opinion/951951606_850215.html|publicació=El País|data=2000-03-01|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=José Juan|cognom=González Encinar}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Populisme]]
*[[Demagògia]]
*[[Revolució]]
== Referències ==
| |||