Medina Sidonia: diferència entre les revisions

El [[712]] la ciutat fou conquerida sota [[Musa ibn Nusayr]] després d'un setge. Des de vers el 743 fou centre d'una cora o districte anomenat '''Shaduna''' (àrab ''Shadūna'', transcripció en català '''Xadúna''', també apareix com Saduna). El 745 s'hi van reunir els rebel [[Qays Aylan|qaysites]] d'al-Sumayl i els rivals [[kalbites]] d'Abu l-Djattar. La ciutat fou coneguda localment con ''Asido'' però els musulmans l'anomenaven ''Madinat Ibn Salim''. La cora limitava al nord amb la de [[Sevilla]] (Hispalis) i la de [[Morón de la Frontera|Morón]]; a l'est amb la d'[[Algesires]]; i al sud o oest amb la mar. No està clar que la capital fos sempre a ''Asido'', ja que també s'esmenta ''Sharish'' ([[Xerès de la Frontera|Xeres]]), [[Arcos de la Frontera|Arcos]], ''Qadis'' ([[Cadis]]) i una població esmentada com ''Hadirat Qaslana''. La cora tenia diversos districtes ([[Rota (població)|Rota]], Arcos, Medina Sidonia, Nablab, Sanlúcar, Galyana, al-Kanatir, al-Aqwas i Kalat Ward) sent les poblacions principals Cadis i Xeres. Algesires en fou part un temps però després va formar una cora separada. El 844 hi van fer una incursió els [[normands]] o madjus que van ocupar Cadis, si bé la major part van remuntar el [[Guadalquivir]] cap a Sevilla.

 

 

* Muhàmmad ibn Khazrun ibn Abdun al-Khazarí Imad-ad-Dawla (1012-1030)