Soldanat de Majeerteen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
orto |
m Robot: Reemplazo automático de texto (- es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per tal que , - per tal d |
||
Línia 4:
Els majeerteen van reconèixer nominalment la sobirania portuguesa la presencia dels quals a la zona fou merament testimonial i si be el soldà fou considerat vassall del rei de Portugal mai van arribar a establir guarnició i es va limitar a algun contacte comercial; al segle XVII va reconeixer la sobirania dels sultans [[iarebites]] d'[[Oman i Mascat]]. Vers la meitat del segle XVIII va reconèixer als sultans [[Al-Busaid]] d'Oman i Mascat i després de [[Zanzíbar]] i Oman.
El ''boqor'' Ismaan Mahamuud es va enfrontar a la meitat del segle XIX (vers 1855) amb el seu cosí Yuusuf Ali Keenadiid en una guerra civil que va durar cinc anys, fins que el ''boqor'' va poder derrotar
El [[1887]] el sultà de Majeerteen va piratejar un vaixell francès que anava cap a Indoxina, del que agafar gran quantitat d'or; l'afer es va solucionar amb la mediació del italià Pietro Antonelli.
El [[1888]] Majeerteen es va enfrontar amb el sultanat d'Hobyo
Poc després el Majeerteen fou posat sota protectorat italià el [[7 d'abril]] de [[1889]]. El sultà de Zanzíbar va quedar sota protectorat britànic el [[1890]] (el Regne Unit va haver de renunciar a l'illa Helgoland en favor d'Alemanya i als seus drets a Madagascar en favor de França) i la seva sobirania sobre les zones costeres fou limitada per Gran Bretanya: les zones del sultà a la costa de Somàlia, Àfrica Oriental (Kenya) i Tanganika van quedar repartides entre les potencies colonials: Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya. Itàlia i Gran Bretanya van optar per pagar un arrendament al sultà mentre que Alemanya va preferir comprar els seus drets. El [[1891]] els drets del sultà de Zanzíbar van passar a ser exercits per Itàlia a canvi d'un arrendament i el [[1892]] el sultà va acceptar fer efectiu el protectorat italià pero els italians no van entrar al país fins el maig de 1893.
El [[5 de maig]] de [[1894]] un tractat italo-britànic va definir el sultanat de Majeerteen com el territori a l'est del meridià 49° deixant en territori britànic [[Taleex]] i Baran. Finalment el Sultà va ratificar formalment el protectorat italià per un tractat signat el [[7 d'abril]] de [[1895]]. El tractat deixaven completa llibertat al sultà en els afers interns i s'establia un comissionat italià per defensar els interessos italians a la zona. Els Italians van anomenar el país com a [[Migiurtinia]].
El sultanat de Majertin abraçava des Bender Ziada al [[Golf d'Aden]] al Cap Gabee o Ras Maber, al [[Oceà Índic]]. Al oest s'estenien les possessions britàniques (durant la primera part del segle XX dominades
El [[1895]], durant la campanya italiana contra Abissínia que va acabar poc després a [[Adua]] ([[1896]]) Pietro Antonelli fou enviat pel general Baratieri al sultà de Majeerteen, al que havia de prometre qualsevol cosa a canvi de rebre soldats per lluitar a [[Abissínia]]; Antonelli, que ja coneixia al sultà per la seva mediació del [[1887]], va fer les promeses, i va obtenir soldats; va agafar diversos petits vaixells i va portar aquestes forces fins a [[Assab]] i de allí cap a Mekelle (on era comandant el general Arimondi) i cap a [[Adigrat]], quarter general italià, on estava Baratieri; els soldats majeerteen foren enviats a la lluitar sense preparació; alguns va reforçar la guarnició de Amba Alage (del major Toselli) i es van enfrontar a les forces enemigues de Fitawrari Gebeyehu.
| |||