Els '''cefalocàridscefalocàrides'''<ref>{{Ref-web|títol=Els crustacis {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-0920301.xml|consulta=2021-10-25}}</ref> (Cephalocarida) són una [[Classe (biologia)|classe]] de [[crustacis]] que agrupa nou [[espècies]] [[bentos|bentòniques]]. Van ser descoberts el [[1955]] per Sanders,<ref>Sanders H. L. (1955): "The Cephalocarida, a new subclass of Crustacea from Long Island Sound". ''Proc. Nat. Acad. Sci.'' 41, 61-66</ref> que va descriure l'espècie ''[[Hutchinsoniella macracantha]]'', i no existeix cap registre fòssil del grup, tot i que alguns especialistes suggereixen una semblança amb els crustacis primitius. Són [[hermafrodites]].
Els cefalocàridscefalocàrides se situen a la zona [[Marea|intermareal]], i se n'han trobat des de la zona litoral fins a una profunditat de 1500 m, en tota mena de sediments. S'alimenten de detritus marins, per a la captació dels quals generen corrents d'aigua amb els apèndixs toràcics, com ho fan també els [[branquiòpodes]].
La distribució comprèn punts localitzats de les costes d'[[Amèrica]], de l'[[Àfrica Occidental|Àfrica occidental]], de [[Nova Zelanda]] i del [[Japó]].
