Cònsol romà: diferència entre les revisions

Si algun cònsol tenia la gosadia d'enfrontar-se a la seva ''nobilitas'', els sacerdots (també inicialment patricis) podien crear-li moltes dificultats, a més que la seva magistratura podia ser suspesa nomenant-se a un [[Dictador romà|dictador]]. D'altra banda, el seu curt període de magistratura, al final de la qual tornava a ser un simple ciutadà que havia d'obeir als nous magistrats, li impedien de fet qualsevol decisió contrària a la seva classe. Però per a més seguretat es va establir el costum que les decisions dels cònsols havien de ser ratificades pel [[senat romà|Senat]], permetent a aquest controlar tots els tractats polítics, l'administració, la divisió de terres públiques i en general tots els actes que transcendien més d'un any; fins i tot el tresor públic no podia ser tocat pel cònsol, o en el seu cas pel dictador, sense permís del Senat. L'administració del tresor de l'estat va ser confiada a dos funcionaris permanents ([[qüestor]]s), nomenats inicialment pels cònsols (després electius) però subjectes a les ordres del Senat.

 

 

Les funcions dels cònsols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada província: primer en qüestors insulars amb funcions consulars (a [[Sicília]] i [[Sardenya]] des del [[227 aC]]) i després amb la figura del procònsol (o propretor) per a [[Hispània Citerior]] i [[Hispània Ulterior]] ([[197 aC]]).