Existeix una forta relació entre la senescència cel·lular i l'envelliment. Alguns estudis es centren especialment en el paper de la proteïna [[p53]]. En proves en ratolins que van ser modificats per produir nivells alts de p53 es va trobar presentaven taxes de càncer gairebé inexistents, degut aatès que p53 és un supressor de tumors, però la seva vida mitjana era significativament més curta i presentaven símptomes d'un envelliment prematur. Això va portar a determinar la correlació entre la senescència i l'envelliment.<ref>Hinkal, G.W., C.E. Gatza, N. Parikh, and L.A. Donehower. 2009. Altered senescence,apoptosis, and DNA damage response in a mutant p53 model ofaccelerated aging. ''Mech. Dev. Ageing'', ''130'':262–271. doi:10.1016/j.mad.2009.01.001</ref> Tot i això, paral·lelament, alguns dels ratolins tenien una modificació que feia que els nivells de p53 fossin més alts després de l'activació natural de la resposta de senescència, i per tant tenien la mateixa taxa de resistència al càncer però no tenien un envelliment accelerat; les proteïnes regulades naturalment tenien un efecte oposat a les no regulades,<ref>De Keizer, P.L., R.M. Laberge, and J. Campisi. 2010. p53: Pro-aging or prolongevity. ''Aging'' (Albany NY). ''2'':377–379.</ref> el que mostra la influència d'altres factors fisiològics sobre el procés de senescència.
