Nabopolassar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 7:
Nabopolassar va saquejar la ciutat d'[[Uruk]] amb ajuda d'[[Elam]] i va atacar [[Nippur]]. Els assiris van reaccionar i van enviar a Babilònia un exèrcit a bloquejar la capital i a ajudar la guarnició assíria de Nippur. Nabopolassar va haver de retrocedir fins a Uruk, on va derrotar els assiris dirigits per [[Aixuretililani]], fill d'Assurbanipal, que va morir durant la lluita l'any 626 aC. Els habitants de babilònia van trencar el setge i van rebutjar també als assiris, i van decidir oferir el tron de Babilònia a Nabopolassar, després d'un interregne d'un any. De totes maneres es creu que tant Sinxarixkun com Aixuretililani van governar almenys una part dels territoris de Babilònia, i se n'havien proclamat reis. Nabopolassar va ser proclamat rei d'Accad a [[Sippar]] a finals d'aquell mateix any, i també rei de Babilònia. Així consta a la ''[[Llista dels reis de Babilònia]]''.
 
Arran d'aquesta coronació, Nabopolassar va fundar la Dinastia caldea de Babilònia de la que en va ser [[Nabucodonosor II]], el seu fill, el representant més il·lustre. L'any 623 aC la regió de [[Der]] es va sublevar contra Assíria i la ciutat de [[Nínive]] va haver de rebutjar un atac que alguns autors pensen que el va fer les tropes del rei de [[Imperi Mede|Mèdia]] [[Fraortes de Mèdia|Fraortes]].<ref name=":0" /> Si van ser els medes (el nom no es llegeix a les tauletes conservades) aquest atac podria ser aquell del que parla [[Heròdot]]: "Fraortes ... va entrar en guerra contra els assiris, els assiris que controlaven Nínive, encara que llavors no tenien aliats, perquè els havien abandonat... En aquest encontre Fraortes va morir...".<ref>Heròdot. ''[[Històries (Heròdot)|Històries]]'', I, 102</ref>
 
Dels set anys següents del regnat de Nabopolassar no en queda constància. Quan les cròniques en tornen a parlar, al desè any del seu regnat, es constata la força adquirida pels babilonis. Dues vegades va derrotar els assiris, primer el 616 aC quan va remuntar la vall de l'[[Eufrates]] fins al riu [[Khabur]], i també les ribes del [[Tigris]] fins al [[Zab Inferior]], cosa que va preocupar també al faraó [[Psamètic I]] que anys abans havia posseït aquelles terres. Després el 615 aC, a Arapka tot i que no aconseguí apoderar-se d'[[Assur]]. Mentrestant, el rei dels medes, [[Ciaxares de Mèdia|Ciaxares]] que havia succeït Fraortes, va organitzar una gran ofensiva contra Assíria, va atacar [[Assur]], on Nabopolassar va arribar tard per ajudar a conquerir-la, i entre les seves ruïnes va signar un tractat d'amistat amb Ciaxares. A l'estiu del 612 aC la coalició va entrar a [[Nínive]], i la saquejà de dalt a baix, on probablement va morir el rei d'Assíria [[Sinxarixkun]]. Una part de l'exèrcit assiri va poder fugir sota les ordres d'[[Aixurubal·lit II]], i els babilonis van saquejar el territori mentre els medes es van emportar cap al seu país la major part dels tresors de Nínive. Nabopolassar va seguir amb la lluita contra els darrers sobirans assiris i es va apoderar d'[[Harran]] en 610 aC–609 aC. Cap a l'any 609 aC, Aixurubal·lit II recolzat per importants forces egípcies enviades pel faraó [[Necó II]] van travessar l'Eufrates per intentar recuperar Assur. La guarcició babilònia de la ciutat va rebutjar l'atac, abans que Nabopolassar hi pogués arribar, i segurament van matar el rei assiri. Nabopolassar va morir el 1r de setembre del 605 aC, alguns mesos després de la seva abdicació a favor del seu fill [[Nabucodonosor II]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Cassin |nom=Elena (et al.) (comp.) |títol=Los imperios del antiguo oriente III: la primera mitad del primer milenio |pàgines=83-84 |lloc=Madrid |editorial=Siglo XXI |any=1979 |isbn=8432301183}}</ref>