Siem de Waal: diferència entre les revisions

48 bytes afegits ,  fa 6 mesos
afegir enllaços interns
m (neteja i estandardització de codi)
(afegir enllaços interns)
Siem de Waal va ser el paleta encarregat d'aixecar, a la Kogerstraat de Den Burg, a Texel, un monument dedicat a l'esperanto.<ref>{{Ref-web|títol=Den Burg - Texel|url=https://www-esperanto--nederland-nl.translate.goog/ned/texel/geschiedenis.php?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=nui|consulta=2021-11-12}}</ref> El monument va ser inaugurat, l'any 1935, durant una gran festa, en presència d'esperantistes d'arreu i també de diverses autoritats.<ref name=":2">{{Ref-web|títol=Esperanto|url=https://anderetijden.nl/aflevering/414/Esperanto|consulta=2021-11-12|llengua=nl|cognom=NTR}}</ref> Els fons per a la construcció del monument van ser recaptats pels germans Johan i Gijs Duinker. Johan era llibreter i el seu germà Gijs era el director de ​​la impremta on s'imprimia el ''Texelse Courant''.<ref name=":1" /> Val a dir, que l'illa de Texel va ocupar un lloc rellevant en la història de l'esperanto als Països Baixos.<ref name=":2" /> El monument, però, va ser enderrocat pels [[Nazisme|nazis]] l'any 1941. Afortunadament, es van poder assegurar algunes parts, com ara, el perfil de pedra de Zamenhof i l'any 1950 es va reconstruir.<ref name=":0" />
 
De Waal va començar a fer llargs recorreguts en bicicleta l'any 1933, a l'edat de 19 anys, quan va anar pedalant fins a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] per tal d'assistir al [[Congrés Mundial d'Esperanto]]. L'any següent, el 1934, va anar, també amb bicicleta, a la mateixa convenció esperantista, aquesta vegada celebrada a Estocolm. Finalment, el 21 de juliol de 1935 va iniciar una gran gira per Europa i el nord d'Àfrica, amb una bicicleta patrocinada per l'empresa «Union» i amb pneumàtics subministrats per la fàbrica de pneumàtics «Radium». Va sortir de Texel i va visitar [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Itàlia]] (on tenia lloc el congrés esperantista mundial d'aquell any), [[Tunísia]], [[Algèria]], [[Espanya]], [[Andorra]], [[França]] i [[Mònaco]] i, a la tornada, el nord d'Itàlia, [[Àustria]], [[Hongria]], [[Txecoslovàquia]] i Alemanya (per segona vegada). El 27 d'octubre, després de recórrer 11.000 quilòmetres, va arribar de nou a Texel, el lloc d'on havia sortit.<ref name=":0" /> Durant el viatge, de Waal va conèixer molts esperantistes, els quals li van oferir refugi i conversa. Sovint, als pobles o ciutats que visitava, donava conferències per a les associacions locals d'esperanto, que de vegades també l'ajudaven amb diners, hospedatge o menjar. Siem de Waal va voler viatjar tot sol, tot i així, una part del trajecte la va fer acompanyat d'un amic esperantista, el vienés Max Frey.<ref name=":0" />
 
A Texel els informes publicats al ''Texelse Courant'' eren seguits amb molt interès i, quan va tornar a casa, una gran gentada, malgrat la pluja que queia aquell dia, el va anar a rebre al port d'Oudeschild i a la carretera de Den Burg per a donar-li la benvinguda.<ref name=":0" /> Les seves experiències es van recollir en un llibret titulat ''Met een Texelaar per fiets naar Noord-Afrika.<ref name=":0" />'' Poc després, de Waal va emigrar a Sud-àfrica. A la [[Segona Guerra Mundial]] va participar a la ''Prinses Irene Brigade,'' a [[Gran Bretanya]].<ref>{{Ref-web|títol=Portret van Siem de Waal , Zuid Afrikaanse vrijwilliger van … - collectie - Nationaal Militair Museum|url=https://collectie.nmm.nl/nl/collectie/detail/1975740/|consulta=2021-11-13|nom=design & interactie|cognom=Fabrique - Merken}}</ref><ref>{{Ref-publicació|publicació=DE VAANDELDRAGER.|url=https://www.fuseliers.nl/upload/medialibrary/vaandel_09_1.pdf|data=març 1987|pàgines=23|issn=|article=Officieel orgaan van de Vereniging Van Oudstrijders Van De Koninklijke Nederlandse Brigade "Prinses Irene"}}</ref> A l'acabar va tornar a Sud-àfrica, on va viure la resta de la seva vida, com a promotor immobiliari i entusiasta esperantista.<ref name=":3" />