Bou mesquer: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'ésser viu

| mapa_distribucio = Muskox.png

| peu_mapa_distribucio = Difusió. En blau, les zones en què el bou mesquer ha estat introduït amb èxit al {{segle|XX}}. En vermell, les zones tradicionals.

Es tracta una espècie nòmada que recorre perpètuament la tundra àrtica, desplaçant-se 2 km al dia de mitjana entre llocs d'alimentació. Els períodes de pastura s'alternen amb els de descans, d'aproximadament 2,5 hores cadascú. Al contrari que moltes espècies, el bou mesquer emigra des de les terres baixes i fresques d'estiu a elevats altiplans nus a l'hivern. El principal motiu n'és l'alimentació: els altiplans exposats no acumulen neu a causa dels forts vents, fent molt més fàcil l'accés a la matèria vegetal. Llavors la distància entre les zones d'estiu i les d'hivern normalment no supera els 80 km. El patró característic de defensa d'aquesta espècie és un anell, amb els petits amagats al centre i els adults encarats cap a l'exterior. Mentre que aquest sistema és extremadament efectiu contra els atacs del llop, l'ha convertit en un fàcil objectiu per als caçadors amb armes de foc. Els conflictes entre mascles es produeixen durant tot l'any, tot i que la freqüència és més elevada en l'època de zel.

 

{{Artiodàctils|R.3}}

{{Bases de dades taxonòmiques}}