Negació del genocidi ruandès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: la corrent → el corrent AWB |
m Format |
||
Línia 9:
A ''The Politics of Genocide'' (2010), l'economista Edward S. Herman i l'investigador independent David Peterson, tot i que no van negar l'escala de la massacre durant el període d'extrema violència entre l'abril i el juliol de 1994, van qüestionar la distribució de les víctimes en aquells mesos, defensant que van ser els hutus i no els tutsis la majoria de les víctimes.{{sfn|Herman|Peterson|2010|pp=51–68}} Els seus detractors els han acusat de negació de genocidi,<ref>{{ref-notícia|autor=George Monbiot|enllaçautor=George Monbiot|data= 13 juny 2011|títol=Left and libertarian right cohabit in the weird world of the genocide belittlers|url= https://www.theguardian.com/commentisfree/2011/jun/13/left-and-libertarian-right| editorial= [[The Guardian|guardian.co.uk]] | consulta= 9 agost 2013|obra=The Guardian}}</ref><ref name=openDemocracy>{{ref-web|cognom= Shaw |nom= Martin |data= 16 setembre 2010 |títol= The politics of genocide: Rwanda & DR Congo | url = http://www.opendemocracy.net/martin-shaw/politics-of-genocide-rwanda-and-dr-congo | website = [[openDemocracy]] | consulta=19 desembre 2014}}</ref> acusacions que han acabat en condemnes per Herman i Peterson.<ref>[[Edward S. Herman|Edward Herman]] (19 juliol 2011). [http://www.zcommunications.org/reply-to-george-monbiot-on-genocide-belittling-by-edward-herman "Reply to George Monbiot on 'Genocide Belittling{{' "}}]. [[ZNet]]. Consultat 7 agost 2013.</ref><ref>[[Edward S. Herman]]; David Peterson (9 febrer 2011). [http://mrzine.monthlyreview.org/2011/hp020911.html "George Monbiot and the ''Guardian'' on 'Genocide Denial' and 'Revisionism{{' "}}]. [[Monthly Review|mrzine.monthlyreview.org]]. Consultat 9 agost 2013.</ref>
El seu llibre va molt més enllà que altres que també han qüestionat el consens sobre el genocidi: afirma que el corrent comuna no només és incorrecta en part, sinó que és de fet "una línia propagandística ... que ha convertit el perpetrador en víctima i vice versa."<ref name
El seu llibre discuteix la versió acceptada, segons la qual els esdeveniments de 1994 impliquen que Ruanda és "el primer cas en la història en què la població minoritària, patint la destrucció de les mans dels seus torturadors, van treure els seus torturadors del poder i van assumir el control del país, tot plegat en menys de 100 dies", un relat que Herman i Peterson consideren "extremadament increïble."<ref name
L'africanista Gerald Caplan va criticar l'informe de Herman i Peterson, dient que l'afirmació que "el perquè els membres hutu del govern 'possiblement no podien haver planejat un genocidi contra els tutsi' no s'explica en cap moment ni remotament".<ref>Caplan, Gerald, [http://www.pambazuka.org/en/category/features/65265 "The politics of denialism: The strange case of Rwanda - Review of ''The Politics of Genocide''"], ''Pambazuka News'', #486, 16 juny 2010.</ref> La posició sobre el genocidi defensada per Herman i Peterson va ser titllada de "deplorable" per James Wizeye, primer secretari de l'Alt Comissariat per Ruanda a Londres.<ref>Wizeye, James, [https://www.theguardian.com/commentisfree/2011/jul/25/tutsi-rwanda-genocide-hutu "To claim Tutsis caused Rwanda's genocide is pure revisionism",] ''The Guardian'', 25 juliol 2011.</ref> Adam Jones ha comparat el plantejament de Herman i Peterson's amb la [[negació de l'Holocaust]].<ref>[http://www.genocidepreventionnow.org/Home/GPNISSUES/Issue11Fall2012/tabid/185/ctl/DisplayArticle/mid/1103/aid/611/Default.aspx?skinsrc=%5BG%5D/Skins/GPN/printskin "See No Evil-Amazing People are Denying Every Genocide in Sight"], ''Genocide Protection News'', #11, Fall 2012.</ref>
| |||