Censura: diferència entre les revisions

A mitjans del [[segle XV]], el desenvolupament de la [[impremta]], l'esclat de l'[[humanisme]], l'increment de la bibliofília la crítica humanística i el mètode filològic van augmentar la demanda de llibres,<ref>{{ref-publicació |cognom=Armillas Vicente |nom=José A. |títol=La imprenta, umbral de la modernidad |pàgines=12 |publicació=Jornadas de Canto Gregoriano |data=2012 |llengua=castellà}}</ref> i els escrits arribaven a un major nombre de persones, més ràpid i de manera més barata, i es va creure necessari un control més efectiu, sobretot quan la impremta va ser usada com a medi de difusió de les idees del protestantisme, i de propostes científiques o socials, que contravenien les establertes.{{sfn|García Pérez|1998|p=197}} Des de 1478 la inquisició, de manera no reglada controlava i revisava els llibres impresos, i la censura i control dels escrits impresos va nàixer en [[1485]] quan l'arquebisbe de Magúncia, orígen de la impremta a [[Europa]],<ref>{{ref-llibre |nom=David |cognom=Finkelstein |nom2=Alistair |cognom=McCleery |títol=An Introduction to Book History |pàgines=51 |editorial=Routledge |any=2006 |isbn=1134380062 |url=https://books.google.escat/books?id=1QJ_AgAAQBAJ&pg=PA51&dq=press+mainz+gutenberg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjCwfiv84r0AhUwS_EDHSI9DMIQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=press%20mainz%20gutenberg&f=false |llengua=anglès}}</ref> [[Bertold d'Henneberg-Römhild]] va sol·licitar que els llibres a exposar en la fira de Quaresma fossin revisats, i retirats aquells considerats herètics.{{sfn|García Pérez||197-198}} En L'any 1502 els Reis Catòlics promulguen la Pragmàtic que obligava a tot editor i impressor a sol·licitar una llicència prèvia abans de publicar qualsevol llibre. La conversió forçada dels musulmans de Granada utilitzà mètodes entre els quals figuraren la crema de llibres, com l'[[Alcorà]], llibres de ciències, culturals..., cosa que fomentà una pèrdua d'inavaluable [[Al-Àndalus#Art|cultura]] i [[Al-Àndalus#Ciència|ciència]] provinent de l'[[Al-Àndalus]].