Coberta (arquitectura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format de data en bibliografia |
|||
Línia 19:
Per descriure la forma de les cobertes inclinades se sol fer referència al nombre de vessants, als quals també se'ls anomena "aigües", així es parla de '''cobertes a una aigua''', '''cobertes a dues aigües''', '''cobertes a tres aigües''', '''cobertes a quatre aigües''' o més. En les cobertes a dues aigües, els tancaments de l'edifici cap als que no aboca l'aigua, acaben en una forma triangular que s'anomena frontispici o pinyó.
=== Coberta invertida ===
{{AP|Coberta invertida}}
En la [[coberta invertida]], l'[[aïllant tèrmic]] protegeix la làmina [[impermeabilitzant]].<ref>{{ref-llibre |títol=Construcció industrial. Introducció i conceptes bàsics |pàgines=168 |editorial=Univ. Politèc. de Catalunya |any=2004 |url=https://books.google.es/books?id=F6KtUUQHTvkC&pg=PA168&dq=coberta+tradicional+aillant&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiAtrr1s6H0AhWp3eAKHap-DzIQ6AF6BAgGEAI#v=onepage&q=coberta%20tradicional%20aillant&f=false |autor=Miquel Casals Casanova, Xavier Roca Ramon}}</ref> El nom prové del fet que aquesta disposició de capes és oposada a la tradicional, en què l'impermeabilitzant protegia l'aïllant. Van sorgir a mitjans del {{segle|XX}}, arran de l'aparició del [[poliestirè extrudit]] (XPS), un material aïllant capaç de resistir la intempèrie sense perdre les seves propietats.
=== Cobertes planes ===
{{AP|coberta plana}}
El major problema de les [[coberta plana|cobertes planes]] és que estan sotmeses a grans diferències de temperatura per la qual cosa s'han de dividir en "casernes", és a dir seccions de mida no massa gran (se sol acceptar que tinguin una dimensió màxima de 6 [[Metre|m]] en qualsevol sentit), deixant una junta de dilatació entre elles. Cada caserna forma una mena d'embut amb les vores perimetrals horitzontals i des d'ells, es formen faldons amb poca pendent cap al punt de desguàs. En edificacions petites, es fan al revés, de manera semblant a les cobertes inclinades, desaiguant fora del perímetre de l'edificació, però amb menor pendent.
==== Terrat a la catalana ====
{{AP|terrat a la catalana}}
En certs tipus de cobertes planes, com l'anomenada [[terrat a la catalana]],<ref name="V1978">{{ref llibre|autor=Pau Vila|títol=Aspectes geogràfics de Catalunya|url=https://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=terrat+a+la+catalana&btnG=|consulta= 3 abril 2012|any=1978|editorial=Curial|isbn=978-84-7256-140-3}}</ref> també es prolonga la coberta fora del pla de façana formant un ràfec, en general menys sortint que en les cobertes planes.
| |||