Viquipèdia

Khosrov III d'Armènia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
referència. Trec plantilla que en demanava
Línia 1:
{{FR|data=febrer de 2021}}{{Infotaula persona}}
'''Khosrov IIIII el Petit''' anomenat(en "el[[armeni]] jove"Խոսրով oԳ "elԿոտակ Petit"''Khosrov III Kotak'', Kotak significa 'petit') va fouser rei d'[[Regne d'Armènia (antiguitat)|Armènia]] delde l'any [[330]] al [[339]]. Portava aquest [[epítet]] perquè era un home de poca estatura. Va succeir el seu pare [[Tiridates III d'Armènia|Tiridates III]] assassinat pels nobles contraris al cristianisme, peròi va retindre el poder amb el suport del clergat.
 
Al començament del seu regnat es va produir la rebel·lió del noble Bakur que es va proclamar independent a [[Altzniq]] i era aliat alsdels perses[[sassànides]], noperò va reeixir i fouser derrotat pel príncep Valinak de [[Siunia]] que va rebre com a recompensa el feu de Bakur (Valinaki es va casar amb la seva filla), ia elmés del títol de ''Bdeachkh''.{{efn|Bdéachkh és un terme equivalent a «virrei»}}
 
Tres anys després el cap de l'església armènia, Aristakes[[Aristanes]], el [[Catolicós]] de l'[[Església Armènia]] i (fill de [[Gregori l'Il·luminador]]), fou també va morir assassinat a la Sofanene[[Sofene]] però el seu germà Vertanes[[Verthanes]] va ocupar el seu lloc i encara que va patir també un nou intent d'assassinat, no va reeixir.
 
HiAl país hi va haver diversos conflictes civil les causescivils, dels qualsque no esen coneixenqueden clares les causes. Els senyors feudals [[Manavazian]] (senyors de [[Manavazkert]] o [[Malazgird]]) i elels Urduni (senyors delde l'Ordoru) es van enfrontar durament. El rei va intentar posar pau però no ho va aconseguir i ho va encarregar a [[Vatshé Mamikonian]], que va exterminar a les dues cases, i les seves terres forenvan donadesser repartides en part als bisbes de Manzakert[[Manazkert]] i Basean[[Bassèn]].
 
Vatshé Mamikonian i Vahan Amatuni també van derrotar els [[Bzuni]] del Bzouniq[[Beznunik]] (regió de Khelat) que s'havien aliat als perses, i els hi van confiscar les terres. El príncep Manadjhir Reixtuní del Reixtunik (sud del [[llac Van]]) va combatre els [[nakharar]] (nobles) de l'[[Altzniq]] però va exercir represàlies sobre els camperols; el bisbe Hakob de [[Nisibe]] va intervenir al seu favor, però sense èxit.
 
Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent de l'[[Araxes]], una nova capital, anomenada [[Dvin]] per substituir a [[Valarshapat]] i [[Artaxata]], les antigues capitals.▼
El príncep Manadjhir Reixtuní del Reixtunik (sud del llac [[Van]]) va combatre el nakharar del Altzniq però va exercir represàlies sobre els camperols; el bisbe Hakob de [[Nisibe]] va intervenir al seu favor, però sense èxit.
 
Grigor, fill del patriarca VartanesVerthanes, amb l'acord del rei, va anar a [[Regne d'Ibèria|Ibèria]] per evangelitzar el país. També va anar a [[Aghuània]] (abans [[Albània del Caucas]]) del nom dels habitants els Aluans o Aghuans (abans Albans), però fou martiritzat pelel príncep [[Arsàcides|arsàcida]] Sanatruk (Sanesan), senyor de la regió de Phaitarakan (la regió a la confluència entre el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i l'[[Araxes]]) que restavaencara era fidel al paganisme[[zoroastrisme]], el va fer presoner i el va martiritzar. Sanatruk va envair a més Armènia ajudat pels [[alans]] i altres tribus del [[Caucas]] i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (després Bayazid) a la província de [[Kogovit]], però amb l'ajut del VatchéVatshé Mamikonian, Bagrat Bagratuní, Vahan Amatuni, Mehudak Reixtuní, i Garegin Reixtuní va poder-los rebutjar i els invasors forenvan ser derrotats prop de [[Valarshapat]], i després altre cop davant d'[[Oshakan]] (regió d'Aragatzotn[[Aragatsotn|Aragatsotn]]), batallai en laaquesta qualbatalla Sanatruk va morir. Els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antíoc.▼
▲Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent de l'[[Araxes]], una nova capital, anomenada [[Dvin]] per substituir a [[Valarshapat]] i [[Artaxata]].
 
Cap a la fi del seu regnat va començar la guerra contra L'Imperi Sassànida. El rei [[Sapor II]] va aconseguir ocupar algunes comarques i el general Vatshé Mamikonian va morir en els combats, i més tard va ser canonitzat per l'església armènia. Khosrov va morir l'any [[339]] i el va succeir el seu fill [[Tigranes VII d'Armènia|Tigranes VII]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Kurkjian |nom=Vahan M |títol=A history of Armenia |pàgines=102 |lloc=Nova York |editorial=Armenian General Benevolent Union of America |any=1959}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire de l’Arménie des origines à 1071 |pàgines=127-130 |lloc=París |editorial=Payot |any=1973}}</ref>
▲Grigor, fill del patriarca Vartanes, amb l'acord del rei, va anar a [[Regne d'Ibèria|Ibèria]] per evangelitzar el país. També va anar a [[Aghuània]] (abans [[Albània del Caucas]]) del nom dels habitants els Aluans o Aghuans (abans Albans), però fou martiritzat pel príncep arsàcida Sanatruk (Sanesan), senyor de la regió de Phaitarakan (la regió a la confluència entre el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i l'[[Araxes]]) que restava fidel al paganisme. Sanatruk va envair a més Armènia ajudat pels [[alans]] i altres tribus del Caucas i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (després Bayazid) a la província de Kogovit, però amb l'ajut del Vatché Mamikonian, Bagrat Bagratuní, Vahan Amatuni, Mehudak Reixtuní, i Garegin Reixtuní va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i després altre cop davant Oshakan (regió d'Aragatzotn), batalla en la qual Sanatruk va morir. Els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antíoc.
 
Vers la fi del regne va començar la guerra contra [[Pèrsia]]; els sassànides van aconseguir ocupar algunes comarques i el general Vatxe Mamikonian va morir en els combat (després fou canonitzat per l'església armènia). Va morir el [[339]] i el va succeir el seu fill [[Tigranes VII d'Armenia|Tigranes VII]]. Durant el seu regnat va créixer el sentiment pro-sassanida
 
Khosrov va tenir tres fills:
 
* Tiran o [[Tigranes VII d'Armènia|Tigranes VII]] rei d'Armènia ;
* Varazdukht, esposa de Pap, fillfilla gran de Hussik;
* Bambischen, esposa d'Atanagines, segonsegona fillfilla d'Hussik ;
 
Cyril Toumanoff<ref>{{ref-llibre |cognom=Toumanoff |nom=Cyril |títol=Studies in Christian Caucasian history |pàgines=74 |lloc=Georgetown |editorial=Georgetown U.P |any=1963}}</ref> identifica a Tigranes VII i el seu fill Arsaces o ArshakArxak II comen un sol i únic rei, i per tant afegeix els fills d'ArshakArxak com fills de Khosrov III:
* Artàxies, mort el 338 ;.▼
 
* Tiridates, mort per ordre de l'emperador [[Constanci II]] ;.▼
▲* Artàxies, mort el 338 ;
* Anop, pare del futur rei [[Varasdat d'Armènia|Varasdat]] ;.▼
▲* Tiridates, mort per ordre de l'emperador [[Constanci II]] ;
▲* Anop, pare del futur rei [[Varasdat d'Armènia|Varasdat]] ;
*i potser Arshanoysx, casada a Spandarat, príncep de [[Kamsarakan]].
 
== Notes ==
{{notes}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Cyrille Toumanoff, ''Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques'', Roma: [s.n.], 1990, p. 86-87.
* René Grousset, ''Histoire de l'Arménie des origines à 1071'', Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 127-130.
 
<!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Khosrov III D'Armenia}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Khosrov_III_d%27Armènia»