Partit Popular del Tirol del Sud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m bot: -fins desembre +fins a desembre |
||
Línia 27:
El 1958 el SVP va presentar un projecte de nou estatut d'autonomia al parlament italià, que inclou la reivindicació d'una regió única i competències legislatives i executives en 32 matèries, així com proporcionalitat ètnica a tots els cossos de l'administració, així com paritat plena entre l'italià i l'alemany. Roma ho va rebutjar, i també es negà a admetre la mediació austríaca. El 1959 el SVP va retirar la col·laboració amb la DCI al govern regional, mentre que el 1960 Àustria va dur la qüestió a l'ea General de l'[[ONU]]. El SVP obtingué el 63,9% a les [[eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1960|eleccions regionals de 1960]] i el 1962 comptava amb 12.000 afiliats.
El 27 de gener del 1961 l'ONU va dictar la Resolució 1497/XV que obligava Itàlia a renegociar el tractat De Gasperi-Gruber. El 13 de setembre es nomenà una Comissió d'Estudi que investigués el problema sobre el terreny, de la que en formaran part els membres del SVP [[Toni Ebner]], [[Karl Mitterdorfer]], [[Roland Riz]], Luis Sand, Karl Tinzl i [[Silvius Magnago]]. El 10 d'abril del 1964 aquesta comissió va decidir l'inici de negociacions entre el cap sudtirolès Silvius Magnago i el primer ministre italià, [[Aldo Moro]]. El setembre del 1966 Silvius Magnago (SVP) va arribar a un acord amb el govern i talià, i el 22 de març del 1967 va acceptar una proposta nova d'autonomia del parlament italià. L'acord definitiu no s'assoliria fins a desembre de 1969, de manera que el gener de 1970 s'aprovaren noves mesures autonòmiques i a favor del bilingüisme oficial, i el 1972 una secció del Tribunal de Justícia de Roma. Tot això el va consolidar com a força de masses, de manera que el 1978 tenia 68.000 afiliats.
Durant els anys 1990 el partit es mantingué en la mateixa línia, i fins i tot un dels seus caps, [[Michael Ebner]], assolí l'acta de diputat al [[Parlament Europeu]] el 1994. En la tardor de [[2003]], el SVP va vèncer les [[eleccions]] provincials de la Província Autònoma de Bozen amb majoria absoluta, perdent no obstant això un nombre significatiu de [[Vot (Eleccions)|vots]], sobretot en les zones rurals. Pertanyen al Südtiroler Volkspartei 100 dels 116 [[alcalde]]s dels municipis de l'Alt Adigio i també el president de la província i la ''Giunta regionale'' del [[Trentino - Tirol del Sud]], [[Luis Durnwalder]], a més dels presidents de 2 de les 5 circumscripcions de [[Bozen]]. A les [[eleccions europees de 2004]] va ser triat representant del SVP [[Michael Ebner]]. En [[2005]] el SVP, aliat del [[centre polític|centre]]-[[esquerra política|esquerra]], va resultar ser el primer partit a Bozen i va contribuir de manera decisiva a l'elecció de l'alcalde [[Luigi Spagnolli]], que es va presentar com candidat de [[L'Unione]]. En vista a les eleccions polítiques del [[2006]] només presenta les llistes a la [[Cambra dels Diputats]] i en la circumscripció de Bozen per al [[Senat d'Itàlia]], en aliança amb L'Unione.
| |||