Termes bàsics de color: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Cap resum de modificació
Línia 13:
La [[crominància]] engloba la informació que n'aporten el to i la saturació, per la qual cosa podem considerar un color caracteritzat per la seva brillantor i crominància.
 
[[Avui en dia]], hi ha una constant lluita per demostrar el relativisme entre el [[llenguatge]] i altres capacitats mentals (pensament, percepció...); treballs comentats, com el de Frank, Wu, Wade Winawer, Witthoft, Boroditsky (2007),{{text imprecísCC|data=2020}} intenten confirmar aquest relativisme.
Valenzuela (2008) {{text imprecís|data=2020}} exposa alguns treballs neurocognitius en què s'ha trobat que els efectes de percepció-categoria del color, en els quals dos colors que pertanyen a categories diferents es discriminen millor i més ràpid que quan pertanyen a la mateixa categoria; es donen en major mesura quan els estímuls es presenten en el camp visual dret (CVD) i, per tant, es processen en l'[[hemisferi]] esquerre (HI, especialitzat en el processament lingüístic).
 
Línia 19:
Hi ha una hipòtesi sobre el [[relativisme]] lingüístic (HRL) que afirma que existeixen aspectes del nostre processament cognitiu que es veuen afectats per la llengua que parlem. Un dels exemples inicials oferts per la HRL n'és el cas dels colors. Els colors no existeixen de manera independent i objectiva en la natura: depenent de la composició material dels objectes, aquests absorbeixen part de l'espectre lluminós, i en reflecteixen la resta; la resta és percebuda per nosaltres com a «color». Diferents llengües segmenten aquest espectre reflectit de manera diferent: en [[rus]], per exemple, hi ha dos colors diferents per al que nosaltres anomenem «blau», corresponents aproximadament al «blau cel» (''golubóy'') i al «blau marí» (''siníy''). El mateix ocorre en italià, que té les variants ''azurro'' i ''blu''. En navajo, hi ha un sol color per a un rang que nosaltres dividim en dos: el blau i el verd. Altres llengües combinen en només dos termes («clar» i «fosc») fins a 12-14 colors. Aquestes distincions són culturals i, segons la versió de la HRL, cada llengua/cultura força així un tipus de percepció cromàtica diferent, basada en les seves peculiaritats de categorització.
 
== Termes bàsics de color Berlin & Kay {{CC|data=2022}} ==
Brent Berlin i Paul Kay van presentar l'any 1969 els resultats de les seves investigacions sobre la terminologia del color, en el llibre ''Basic Color Terms. Their Universality and Evolution'', en el qual afirmen que hi ha uns termes bàsics sobre el color comuns a totes les llegües i que, per tant, es poden considerar universals per a tots els humans. Tots dos sostenen que tant la cultura com l'evolució passen per diferents estadis en l'aspecte terminològic. Berlin i Kay defineixen 7 estadis evolutius, entre els quals qualsevol llengua es classifica en funció de la seva terminologia relacionada amb el color. L'[[anglès]] que es parla a Nord-amèrica arriba fins a onze termes; Berlin i Kay ho atribuïen a un nivell profund del comportament lingüístic format per alguns components primaris sobre els quals es constitueix el llenguatge en el cervell (en antropologia lingüística, es designa com a «vocabulari bàsic»). Aquesta concepció sobre els termes bàsics ha tingut variacions posteriors a la seva primera exposició del 1969 per part dels mateixos autors. Amb la WCS (''World Color Survey''<ref>World Color Survey</ref>), surt la iniciativa de fer una recol·lecció d'informació i tractament de dades de diferents llengües per identificar quines paraules d'una llengua determinada poden ser considerades termes bàsics de color.
 
[[Fitxer:Estadis_evolutius_term_color.png|miniatura|center|800px|Estadis evolutius dels termes bàsics del color]]}
 
Segons aquesta enquesta, hi ha vint-i-dos patrons possibles per anomenar els colors bàsics (la resta de termes són compostos). Si una llengua té només dos termes de color, seran el blanc i el negre, o millor dit, la distinció entre colors foscos i clars, encabits amb un nom genèric. El tercer terme en aparèixer és l'equivalent al vermell. Quan un idioma usa quatre termes bàsics, el quart és o bé el verd o el groc i si n'apareixen cinc, sempre seran aquests els que se sumen a la tríada inicial. Quan s'empren sis termes, el sisè equival al blau o alguna tonalitat similar (de vegades la distinció entre verds i blaus varia en funció de la llengua, però sempre dins aquesta part de l'espectre cromàtic). El setè color més comú és el marró. Les llengües amb vuit tons bàsics presenten variació en el darrer: pot ser el rosa, el lila, el taronja o el gris. Els idiomes amb nou paraules trien una parella entre aquest segon grup, amb totes les combinacions possibles trobades entre els relators de l'enquesta. Igualment, si s'usen deu termes, es tria també entre aquest grup. Finalment hi ha llengües que tenen paraules diferenciades per als onze colors, com el català.
 
== Termes bàsics segons Barbara Saunders{{CC|data=2022}} ==
Barbara Saunders s'oposa a la [[teoria]] de les categories de color i el color universal de termes bàsics comuns a totes les llengües en el seu estudi.<ref>"Revisió termes bàsics de color" (2000)</ref> Ella proposa que Berlín i Kay només treballen en contra de la [[hipòtesi]] de Whorf de la relativitat lingüística en la seva pràctica experimental. Afirma que l'estudi de Berlin i Kay va ser construït d'una manera que va fer que els resultats semblen evidents quan es dedueix dels compromisos anteriors i que les tècniques d'investigació van ser esborrades (Saunders 2000). Finalment, declara que la [[tesi]] de Berlín i Kay es basa en capes dels errors que produeixen males interpretacions de la ciència del color com de les relacions interculturals.
 
Saunders basa el seu atac a la teoria de Berlin i Kay en el fet de concentrar-se només en els focus de colors que deixa els límits intactes. Berlin i Kay van declarar (1969) que això era necessari per a aprofundir en les característiques comunes dels termes de color. Saunders (2000) considera que aquesta decisió es va fer a causa que Berlín i Kay volien impugnar la hipòtesi de Whorf i l'única manera possible de fer-ho era la simplificar-ne el camp d'estudi.
Saunders basa el seu atac a la teoria de Berlin i Kay en el fet de concentrar-se només en els focus de colors que deixa els límits intactes. Berlin i Kay van declarar (1969) que això era necessari per a aprofundir en les característiques comunes dels termes de color. Saunders (2000) considera que aquesta decisió es va fer a causa que Berlín i Kay volien impugnar la hipòtesi de Whorf i l'única manera possible de fer-ho era la simplificar-ne el camp d'estudi. Ella proposa que aquesta maniobra és la causa subjacent dels errors comesos en els experiments i la deducció equivocada de Berlín i Kay.
 
Saunders és clarament líder en un atac en contra de termes bàsics de color. És una ferm partidària de la visió relativista i considera els universals de color com una amenaça per a la diversitat cultural del nostre [[planeta]]. Basa els seus arguments forts en les decisions metodològiques que Berlín i Kay van fer en formular la seva teoria. Encara que Saunders compta amb una impressionant llista de referències, no ofereix justificació de les afirmacions més importants que fa. Quan Saunders (2000) s'oposa a la decisió de centrar-se en els focus dels termes de color, els investigadors, només hi ha una còpia de les seves afirmacions, són de la mateixa època que l'original de Berlin i la teoria de Kay. Ella rebutja les addicions fetes per Kay i McDaniel (1978), que proporcionen més recents i, lògicament, una [[solució]] sòlida en forma de límits difusos.
 
== Colors i Cultura ==
Un mateix color pot tenir significats molt diferents depenent del lloc del món en què visquis. Per exemple, el blanc significa puresa i la virtut en la [[societat]] occidental mentre que a Àsia representa el dol. Podem dir que encara que tots percebem un color de la mateixa manera el significat que representa en cada societat i cada cultura és molt diferent. Per a alguns colors, és obvi veure d'on prové el seu [[simbolisme]]: el verd de les [[plantes]] que creixen exuberants representa [[fertilitat]], el blanc el color pur, en general els colors frescos com el blau i el verd se'ls ha donat un significat positiu, mentre que els colors càlids com el [[taronja]] i el vermell se'ls ha donat un significat negatiu.
Per a alguns colors, és obvi veure d'on prové el seu [[simbolisme]]: el verd de les [[plantes]] que creixen exuberants representa [[fertilitat]], el blanc el color pur, en general els colors frescos com el blau i el verd se'ls ha donat un significat positiu, mentre que els colors càlids com el [[taronja]] i el vermell se'ls ha donat un significat negatiu.
 
{| border=1 cellpadding=2