Pere Virgili i Bellver: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 11:
Primer com a Cirurgià Major de l'Exèrcit i després en els seus viatges a Amèrica com a ''Cirurgià Primer de l'Armada'' va comprovar les mancances i les dificultats que tenien els professionals de la cirurgia per guarir els soldats que patien qualsevol malaltia o que havien sigut ferits a les batalles. Una situació produïda per la manca de mitjans mèdics però, sobretot, per la ignorància dels que exercien la professió de cirurgià, sense tenir uns coneixements mínims d'[[anatomia]].
Per aquest motiu el 1748, Pere Virgili s'adreçà al rei [[Ferran VI]], a través del [[Marquès de l'Ensenada]], el seu protector, per aconseguir l'autorització per fundar un col·legi a [[Cadis]] on formar nous cirurgians per a l'Armada. Fou el primer centre de l'Estat on s'ensenyava l'art d'operar. El 1768 l'èxit assolit en la formació de nous professionals a Cadis va facilitar que es constituís el col·legi de Barcelona. Fou l'inici d'una nova etapa per la [[medicina]], protagonitzada pels nous cirurgians sorgits d'aquests centres com [[Antoni Gimbernat i Arbós]], [[Lleonard Galli]], [[Josep Queraltó]], [[Marià Ribes]], [[Francesc Canivell i de Vila]]
Pere Virgili no només fou l'innovador dels estudis [[anatomia|anatòmics]] a l'Estat, sinó que també destacà per la seva habilitat com a cirurgià, tal com ho demostren els seus treballs en el camp de la medecina renal i el fet de realitzar la primera [[traqueotomia]] amb èxit. La seva fama li va valer perquè el rei Ferran VI el nomenés ''Cirurgià de Cambra'', càrrec que ostentà fins a l'arribada al tron de [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. Pere Virgili va morir a la seva casa del carrer de la [[Portaferrissa]] el dia 8 de setembre de 1776 i va ser enterrat al desaparegut convent de caputxins de [[Santa Madrona de Barcelona]].
| |||