Democràcia liberal: diferència entre les revisions

Quan foren fundades les primeres democràcies liberals, els seus simpatitzants eren vists com un grup extremista i perillós que amenaçava la pau i estabilitat internacional. Els absolutistes que s'oposaven al liberalisme i a la democràcia es consideraven els defensors dels valors tradicionals i de l'ordre natural de les coses, i llur crítica a la democràcia semblava justificada quan [[Napoleó Bonaparte]] va prendre el control de la jove Primera República Francesa, reorganitzada com el [[Primer Imperi Francès]] i començà el seu procés de conquesta d'Europa. Això no obstant, els ideals liberals democràtics aviat s'estendrien entre la població, i cap al {{segle|XIX}}, la monarquia tradicional entrà en un estat de defensa continuada. Les reformes i revolucions ajudaren que la majoria dels països europeus s'apropessin a la democràcia liberal. El liberalisme deixà de ser una opció extrema i passà a ésser el corrent dominant en política. L'espectre polític canvià: la monarquia tradicional es fou convertint en una idea extremista mentre que la democràcia liberal fou pouant en la gent fins a ocupar la posició dominant en política. A la fi de {{segle|XIX}}, la democràcia liberal ja no era només una idea «liberal», sinó que tenia el suport de diferents ideologies. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] i especialment de la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], la democràcia liberal va atènyer una posició dominant entre les teories de govern i avui dia té el suport de la gran majoria de l'espectre polític.{{CC|data=2022}}