Península de Muraviov-Amurski: diferència entre les revisions

La península, que el 1859 fou batejada amb el nom del comte Nikolai Muraviov-Amurski, té aproximadament 30  km de longitud i 12  km d'amplada. La ciutat de [[Vladivostok]] es troba a l'extrem sud de la península. Al sud-oest, l'estret del Bòsfor oriental separa la ciutat i la península de l'[[arxipèlag de l'Emperatriu Eugènia]].

Els rius de la península són petits, amb un pendent longitudinal del torrent. Els més grans flueixen cap a l'oest i desemboquen a la badia d'Amur. Els més petits pertanyen a la conca de la badia d'Ussuri. L'àrea de la conca de la badia d'Amur és de 236  km² i l'àrea de la conca de la badia d'Ussuri és de 178  km².

El règim hidrològic es caracteritza per cabals irregulars d'aigua durant tot l'any, amb pics a l'estiu. S'han construït embassaments als rius Bogataia i Pionerskaia. Molts rius i rieres que flueixen a la ciutat de [[Vladivostok]] estan amagats sota capes de formigó armat. Els dos embassaments d'aigua dolça més grans de la península són els embassaments dels rius Bogataia i Pionerskaia, amb zones d'aigua d'1,86 i 0,84  km², respectivament. Els llacs naturals Txerepaxe (''Черепашье''), Txan (''Чан'') i Bezimanoe (''Безымянное'') tenen un origen marí costaner (llacunes separades) i petites mides.

Els boscos cobreixen aproximadament 260  km², més del 60% de la península. Creixen principalment en forts pendents i vessants de pendent mitjana a les parts central i nord, nord-est de la península. La composició dels boscos està dominada pel [[roure]], el [[til·ler]], l'[[auró]], el [[bedoll]], el [[freixe]], el Phellodendron d'Amur (Phellodendron amurense), la noguera de Manxuria i d'altres. Gairebé el 40% del territori són terres baixes costaneres i contraforts. La part sud de la península es caracteritza pel seu desenvolupament urbà, amb zones industrialscarreteres, prats pantanosos i terrenys erms.