Biocontenció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment
m Tipografia
Línia 1:
{{FR|data=2017}}
La '''biocontenció''', un terme força relacionat amb la [[bioseguretat]], està, fortament relacionada als factors físics i constructius associats amb el disseny d'una instal·lació, i implica una participació activa de arquitectes, enginyers i equips constructius sota unes directius estrictes per part dels usuaris finals. La biocontenció és un assumpte altament tècnic i tecnològic (sistemes electrònics accés personal, calefacció, ventilació, estanquitat instal·lacions, filtració absoluta d'aire, tractament efluents i residus sòlids eficientment inactivadors, sistemes de descontaminació, etc.) en el que hi ha pocs estàndards reconeguts. És un element crucial, ja que el cost d'una instal·lació de biocontenció (nivell 3 bioseguretat) és de l'ordre de 2 a 4  vegades més alt que una instal·lació de nivell bioseguretat 2 (un laboratori microbiològic estàndard), i els seus costos operacionals seran de l'ordre de 4 a 8  vegades més alts (Abad et al., 2010). S'estima que les despeses de manteniment per instal·lacions de màxima contenció és entre el 10 i el 15% anual de les despeses de construcció, ja de per si molt elevades (Heckert et al., 2011). Qualsevol mesura estructural no ben presa en el seu moment tindrà un impacte creixent al llarg del temps. 
 
Segons l'Organització Mundial de la Salut es distingeixen quatre nivells de bioseguretat, de NBS1 a NBS4 relacionats, si bé no exactament i directament, amb els [[grups de risc microbiològic]]. Els laboratoris, segons aquesta classificació, s'ordenen tal com segueix: laboratoris bàsics, nivells de bioseguretat 1 i 2; laboratoris de biocontenció, nivell de bioseguretat 3; i nivell de bioseguretat 4 assignat als laboratoris de màxima biocontenció.