Sebastià I de Portugal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
→Majoria d'edat i mort: secció sebastianisme |
||
Línia 20:
L'exèrcit portuguès, compost majoritàriament per mercenaris estrangers, va travessar el [[Marroc]] el [[1578]] i, desobeint les ordres dels seus líders, Sebastià I va penetrar en terres marroquines per intentar trobar els seus aliats. A la [[batalla d'Alcazarquivir]], l'exèrcit portuguès fou rodejat per [[Abu Marwan Abd al-Malik I Saadi]] de Fes i Sebastià I gairebé mor en el combat.<ref>{{es}} Fra Luis Nieto, ''Relación de las guerras de Berberia, y del suceso y muerte del Rey Don Sebastian'', recopilada a la [http://www.archive.org/details/coleccindedocu100madruoft Col·lecció de documents inèdits per la història d'Espanya, vol. 100], p. 411-458.</ref> Però tot i que se li va facilitar la fugida, Sebastià cregué en les seves forces i es va dirigir un altre cop contra les línies enemigues. Allà fou on se'l va veure per última vegada, sense trobar mai el seu cadàver, el [[4 d'agost]] de [[1578]].
A partir d'aquell moment, Sebastià I va entrar a formar part de les llegendes portugueses com un gran patriota, el ''rei dorment'' que retornaria per ajudar [[Portugal]] en les seves hores més difícils. Així, durant el període d'ocupació castellana, entre el [[1580]] i el [[1640]], fins a quatre pretendents van arribar a afirmar ser el rei Sebastià. L'últim d'ells, que en realitat era italià, fou executat el [[1619]].<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>Impostors!». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 58-59. ISSN 1695-2014</ref>▼
Sebastià I, sense fills ni hereus, fou succeït pel seu besoncle [[Enric I de Portugal]], que fou escollit per les [[cort (noblesa)|Corts]] portugueses el [[1578]].
== Sebastianisme ==
▲A partir d'aquell moment, Sebastià I va entrar a formar part de les llegendes portugueses com un gran patriota, el ''rei dorment'' que retornaria per ajudar [[Portugal]] en les seves hores més difícils. Així, durant el període d'ocupació castellana, entre el [[1580]] i el [[1640]], fins a quatre pretendents van arribar a afirmar ser el rei Sebastià. L'últim d'ells, que en realitat era italià, fou executat el [[1619]].<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>Impostors!». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 58-59. ISSN 1695-2014</ref>
== Referències ==
| |||