Sèrie (arxivística): diferència entre les revisions

En el ''Manuel d'Archivistique'' publicat l'any 1970 a París per la ''Direction des Archives de France'' queda contemplatprevist el concepte de sèrie marcat pel contingut dels documents, quedant agrupats els productors d'una mateixa activitat, és a dir, d'una mateixa línia d'actuació, com és el cas, per citar-ne un exemple, de la sèrie D d'Instrucció Pública, Ciències i Arts.<ref>''Manuel d'Archivistique. Théorie et pratique des Archives publiques en France'', 1970, pàg. 746 </ref> Engloba els fons de les universitats, facultats, col·legis i societats acadèmiques, totes agrupades en una mateixa sèrie. El productor és l'element clau que ens determina l'emplaçament del document en el grup de la sèrie, i no la forma material i externa del suport, així, el criteri establert és de contingut, no de forma. No es pot declarar a priori les amplituds de cada sèrie perquè varien segons la base de diverses circumstàncies, com és la dimensió de l'entitat o oficina productora.<ref name="Núñez"> Núñez, 1999, pàg. 33 </ref> Aquesta voluntat d'ordenació per sèries té l'empremta de la gestió administrativa que agrupa els documents d'arxiu<ref name="Núñez"/> partint del principi que la producció documental d'una institució és, per naturalesa, seriada, base de la que s'acostuma a partir a l'hora d'organitzar conceptualment un fons.<ref>Heredia, 1991, pàg. 141 i 146 </ref> És evident que no es pot deixar de banda aquesta premissa, ja que en el cas contrari estaríem actuant de manera arbitrària i els documents d'arxiu acabarien sent irrecuperables, perduts dins d'un sistema d'ordenació injustificat.