Regles d'apostrofació del català: diferència entre les revisions

Tradicionalment, per tal d'evitar ambigüitats, tampoc no s'apostrofaven els mots començats pel prefix negatiu ''a–''; avui en dia, però, en textos escrits{{Efn|Oralment es pot destacar la pronúncia separada de l'article i el mot, si és necessari, per tal d'evitar ambigüitats.}} se segueixen les regles generals de l'apostrofació: ''l'anormalitat, l'amoralitat, l'atipicitat, l'asimetria, l'asèpsia'', etc.<ref>{{ref-web|url=http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&titol=la+anormalitat+o+l%27anormalitat%3F&idFont=9839&tipusCerca=cerca.tot&clickLink=detall&input_cercar=la+anormalitat&method=detall&numeroResultat=1&database=FITXES_PUB&tematica=&numPagina=1&idHit=395120&categories_avansada=&action=Principal|títol=Entrada a l'Optimot}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> El DIEC1 de 1995 ja va començar a aplicar aquest nou criteri, si bé mai no ha estat formulat explícitament. En la mateixa línia, la introducció del DIEC2 escriu ''l'anormalitat de la situació'', i l'esborrany de la nova gramàtica normativa que prepara l'IEC ja no recull aquella excepció tradicional.

* {{ref-llibre|cognom=Ortega |nom=Rudolf |títol=Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte |editorial=La Magrana |lloc=Barcelona |isbn=9788498670363 }}