Elefant marí meridional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m https://www.ccoo.cat/noticies/servei-linguistic/dubtes-linguistics/es-correcte-jugar-un-paper-en-catala-no/
Línia 14:
En els mascles, els [[narius]] es desenvolupen en forma de trompa, particularitat que es troba a l'origen del nom d'[[elefant]] de mar. Aquesta trompa (o probòscide) es fa més gran i s'infla per actuar com una mena de caixa de ressonància quan l'animal eructa o rugeix per tal d'afirmar la seva autoritat.
 
Els [[ulls]] són grans, rodons i negres. Aquesta mida dels ulls i el fet que tenen una forta concentració de [[pigment]]s adaptats a la [[visió]] en lluminositat feble semblen indicar que la vista juga un paper important a l'hora de capturar les preses en les profunditats.
 
Com totes les foques, els elefants marins tenen membres posteriors atrofiats, en què només les extremitats estan desenvolupades, formant amb la cua una aleta caudal. Tanmateix, cadascuna de les potes roman ben distinta i pot desplegar-se en ventall: presenten els cinc llargs dits que sostenen la [[membrana interdigital]]. Aquest doble palmell, molt àgil, serveix per a la propulsió dins l'aigua. L'animal l'utilitza generalment en posició vertical, de manera semblant als peixos. En canvi, les aletes pectorals són utilitzades molt poc en la natació.