Qüestor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
retoc i referència |
||
Línia 1:
{{Govern romà}}
No se sap del cert si en temps de la [[monarquia romana]] existia el càrrec. [[Ciceró]]<ref>Ciceró. ''[[La República (Ciceró)|La República]]'', II, 35, 60</ref> parla de que l'any [[485 aC]] va actuar un qüestor en relació amb el judici d'[[Espuri Cassi Viscel·lí]] i [[Dionís d'Halicarnàs]] en parla en relació amb un judici sobre la venda d'un botí l'any [[507 aC]].<ref>Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), V, 34</ref> Els qüestors eren dos en un principi, cosa que fa pensar que devien aparèixer al mateix temps que els [[Cònsol romà|cònsols]]. Quan els [[decemvir]]s van suspendre el consolat ([[451 aC]]), els qüestors també van cessar.
Cap a l'any [[421
L'any [[267 aC]] (o potser no va ser fins al [[241 aC]]) es van afegir quatre qüestors més que participaven en l'administració d'Itàlia i recollien els tributs de [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. El nombre va anar augmentant així que augmentaven també les províncies i segons [[Tàcit]], [[Sul·la]] en nomenava vint anualment.<ref>Tàcit. ''[[Annals (Tàcit)|Annals]]'', XI, 22</ref> [[Juli Cèsar]] en va nomenar quaranta, però [[August]] els va reduir a vint altre cop.
▲Cap a l'any [[421 aC]] hi havia quatre qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des dels cònsols a les assemblees per centúries (''[[Comicis centuriats|comitia centuriata]]''), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.
La qüestura es va obrir als [[Plebs|plebeus]] l'any 421 aC, quan es van elegir dos qüestors més pels temes relacionats amb la guerra. L'any [[409 aC]] tres dels quatre qüestors eren plebeus, segons [[Titus Livi]].<ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'', IV, 54</ref>
El càrrec durava un any, però quan es va establir que els cònsols governessin una província com a [[Procònsol|procònsols]] l'any següent, era habitual que els qüestors els acompanyessin, i se'ls donava una ampliació de poders com a [[proqüestor]]s. Portaven les insígnies habituals dels magistrats, però no tenien ''[[Sella Curulis]]'', sinó una cadira de potes rectes, a no ser que tingués la dignitat curul.
Els qüestors urbans eren els que havien de ser a la ciutat durant el seu any de mandat. La seva feina principal era la d'assistir als cònsols, i exercien les funcions que els cònsols podien delegar. No tenien jurisdicció civil, però sí que en tenien de penal, relacionada amb les seves obligacions primitives. Així els cònsols havien de delegar els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors. Els dos altres qüestors eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies i a supervisar les finances militars. Els diners gastats en una campanya eren responsabilitat seva, encara que el general la compartia. El qüestor, als campaments, tenia tres guàrdies armats al seu costat, i tenia també la potestat de nomenar un [[propretor]] en cas de mort del pretor.
Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils.▼
Van existir també els ''quaestores classici'' (literalment els qüestors de la [[marina romana|flota]]), establerts a partir de l'any 267 aC, que, sota la supervisió d'un cònsol, s'ocupaven de les defenses de les costes. Els seus deures eren com els dels qüestors ordinaris, però com que no tenien un cap directe, les seves funcions eren més independents i fins i tot exercien un cert poder militar, segons Tàcit.<ref>Tàcit. ''Annals'', IV, 27</ref> Vetllaven també perquè els aliats proporcionessin les naus i els equipaments promesos, i exercien control sobre el subministrament de gra. En temps de [[Claudi]] aquesta figura va desaparèixer.
▲Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de
August va rebaixar l'edat per exercir la magistratura a 25 anys i va suprimir la seva elecció pels Comicis tribunats passant el nomenament al senat romà, excepte dos que eren nomenats directament per l'emperador (''quaestores Augusti''). Aquests s'encarregaven dels afers financers de l'emperador i al temps eren els que llegien davant del senat els seus comunicats.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DQ%3Aentry+group%3D1%3Aentry%3Dquaestor-cn |consulta=26 de març de 2022 |títol=quaestor |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
| |||