Franz Xaver Gabelsberger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Tipografia
Línia 6:
En ser creat el Parlament bavarès (1818), i a fi de registrar finalment els debats, va inventar un sistema d'estenografia que va anar perfeccionant a poc a poc. Ja a la primera sessió dels estats bavaresos de 1819 va prendre estenogràficament els debats de la càmera del 'Reichsrat', i després, amb els seus deixebles, els de les sessions successives. Dentre els alumnes que des de 1829 havia ensenyat en cursos oficials, va formar en 1831 una oficina d'estenografia per a la Camara bávara, sent nomenat president de la mateixa en 1840. va publicar un sistema (que, especialment de 1820 á 1822, havia millorat amb la introducció de la vocalització simbòlica), amb el títol d''Auleitung zur deutschen Redezèichenkunst oder Stenographie'' (Munic, 1834; 2a. edc. 1850) i el va completar amb un nou procediment abreviatiu, fundat en l'estructura del llenguatge i la lògica , a ''Neuen Vervolkommnungen der deutschen Redezéichenkunst'' (Munic, 1843; 2ª. edc. 1849.
 
El sistema d'estenografia de Gabelsberger estava representat el 1903 a Alemanya per 1.847 associacions amb 69.397  membres, ia l'estranger per 102, amb 5.777  membres. Com a assignatura voluntària es va introduir exclusivament als instituts d'estudis superiors de Baviera (1854), Àustria (1871), Saxònia (1873), Saxònia-Weimar (1896), Oldenburg (1897) i Coburg-Gotha (1897/99). A Hongria es va introduir juntament amb el de Heinrich August Wilhelm Stolze el 1871, i juntament amb el de Stolze-Schreg i Roller a Baden (1895), ia Wurtenberg (1896).
 
== Bibliografia ==