Calendari romà: diferència entre les revisions

Als romans, des d'antic, els va preocupar comptar el temps, especialment el cicle anual. En temps arcaics, quan encara no coneixien l'alfabet que més endavant van fer servir per [[numeració romana|numerar]] els anys o qualsevol altra cosa, comptaven els anys clavant un clau a la paret de fusta d'un temple, probablement el de la deessa del destí [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]]. L'any [[363 aC]] (390 de la [[Ab urbe condita|fundació de Roma]]), es va dictar la llei ''[[Genutia Aemilia]]'' que establia que s'havia de fixar cada any un clau de [[bronze]] al [[Capitoli]], conegut com a ''[[Clavus annalis]]'' (clau anyal).<ref>{{ref-llibre |cognom=Puente y Franco |nom=Antonio de |títol=Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano |pàgines=63 |lloc=Madrid |editorial=Imprenta de Vicente de Lalama |any=1840 |url=https://archive.org/details/BRes010627/page/n33/mode/2up |consulta=11 d'abril de 2022}}</ref> Aquest clau era un dels atributs de ''[[Ananke|Necessitas]]'' perquè el compte del temps era vist com una necessitat indefugible.<ref>[[Horaci]], ''Carmen'' I.35, 17, 18; 3.24, 6, 6</ref> Aquest ritual s'anomenava ''{{lleng|la|clavum fingere}}'' i més endavant, en temps de la república, es va traslladar al temple de [[temple de Júpiter Capitolí|tríada capitolina]], en l'altar dedicat a [[Minerva]] la deessa de la saviesa, que els havia conferit el do de saber comptar. Per tant, per saber els anys que havien passat només calia anar al temple i comptar els claus de la paret.<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita'' VII.3</ref>{{sfn|Brennan|2000|p=21}}