[[Fitxer:Barghawata.png|miniatura|Territori dels Barghawata ([[744]]–[[1058]])]]
Els '''barghawata''' (en [[àrab]] '''{{Lang-ar|بورغواطة''', ''|tr=Būrġawāṭa''}}) o també '''Barghwata''' o '''Berghouata''' foren una confederació [[amazics|amaziga]] del grup dels [[Masmuda]], establerts a la província de [[Tamasma]] a la costa atlàntica del [[Marroc]] entre [[Sale (Marroc)|Sale]] i [[Safi]] del {{segle|VIII|s}} al {{segle|XII}}. La confederació disposava de més de dotze mil cavallers. Va tenir un paper polític fins a l'arribada dels [[almoràvits]] a la segona meitat del {{segle|XI}}.
Les fonts principals són [[Ibn HawkalHàwqal]] (segona meitat del segle X) i el geògraf [[Abu-Ubayd al-Bakrí|al-BakriBakrí]] (segona meitat del {{segle|XI}}); el segon dona com a origen de les seves informacions al delegat barghawata a Còrdova a la cort d'[[al-Hakam II]], Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa l'octubre/novembre del [[963]]. Al-BakriBakrí és l'únic que dona alguns detalls de la religió particular dels barghawata, derivada de l'[[islam]]; una religió sincrètica molt lligada a l'islam (sunnita, xiïta i kharigita) però amb elements jueus, astrològics i pagans; suposadament tenien el seu propi Alcorà en llengua amaziga, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap Salih ibn Tarif, autoproclamat profeta, el darrer Mahdi i company de Jesús en la pregària.
La seva aparició està lligada a la revolta kharigita de [[Maysara]] (739-742); les poblacions que li havien donat suport es van reagrupar el [[744]]/[[745]] sota la direcció de Tarif al-Matghari al-Barbati (àrab: طارف المتغري) que se sospita havia nascut a [[Barbate]], prop de [[Cadis]] (on fou cap d'un grup amazic), i de la seva ''[[nisba]]'' va derivar el nom del grup. Altres teories el fan cap dels amazics [[Zanata]] i [[Zuwagha]], i fins i tot un jueu.
