Al-Amín (abbàssida): diferència entre les revisions

'''Al-Amin''' (o '''Al-Amín''' o, segons el seu nom complert, '''MuhammadMuhàmmad al-Amín ibn Harun alar-AminRaixid''') (Abrilen del[[àrab]] '''محمد الأمين بن هارون الرشيد''', ''Muḥammad al-Amīn ibn Hārūn ar-Raxīd'') (abril de [[787]]-[[25 de setembre]] delde [[813]]) (àrab محمد الأمين بن هارون الرشيد) fou un califa abbàssida, fill i successor de d'[[Harun alar-RashidRaixid]], que va governar del [[809]] al [[813]]. La seva mare era Zubayda, neboda d'[[Al-Mansur (califa)|al-Mansur]]. Per ser de pura sang [[haiximita]] de pare i mare va ser posat en el ordel'ordre de successió davant eldel seu germà gran Abd Allah-Al·lah [[al-Mamun]], que era de mare esclava ([[792]]); el seu germà fou designat segon hereu el [[799]]. El [[802]] les "Actes de la Meca" de Harun alar-RashidRaixid van regular estrictament la successió en la que al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germà que rebria la part occidental.

Mort Harun a Tus ([[Mashad]]) el [[24 de març]] del [[809]], alAl-AminAmín fou reconegut com a califa a [[Bagdad]] i alAl-Mamun va anar immediatament al [[Khurasan]] que li havia estat assignat i es va establir a [[Merv]]. Un revolta [[jariyidakharigita]] a [[Sistan]] i [[Kirman]], dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.

El [[810]] alAl-AminAmín va introduir a la ''khutba'' el nom del seu fill MusaMussa després del seu, en lloc del segon hereu alAl-Mamun. Al-AminAmín tenia el suport del visir al[[Al-Fadl benibn alar-RabiRabí]], mentre alque Al-Mamun va acabar obtenint el suport de [[Fadl benibn Sahl]], futur visir. Al-AminAmín va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però alAl-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del [[810]], violant les "Actes de la Meca", alAl-Amin va fer nomenar al seu fill MusaMussa com a hereu per davant d'alAl-Mamun i d'un tercer germà preferent, KasimQàssim —el (futur [[alAl-MutasimMútassim]])— que havia rebut els governs d'[[Armènia]], [[Geòrgia]] i el [[Diyar Bakr]] (com a simple governador d'alAl-AminAmín); Abd Allah alAl-Mamun fou declarat rebel i es va enviar (març del [[811]]) una expedició al Khurasan dirigida per Ali[[Alí benibn IsaIssa benibn Mahan]]. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general [[TahirTàhir benibn al-HusaynHussayn]]. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'AliAlí benibn IsaIssa a Rayy el [[1 de maig]] del [[811]]. Un segon exèrcit enviat sota la direcció de d'[[Abd al-ar-Rahman benibn DjabalaJabala al-AbnawiAbnawí]] fou altre cop derrotat per TahirTàhir, i tot el [[Djabal]] (Iran occidental) va quedar en poder d'alAl-Mamun.

Al-AminAmín va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a [[Abd -al-MalikMàlik ibn SalihSàlih]], amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'ordeordre, i en les lluites va morir Abd -al-MalikMàlik. Al-AminAmín va enviar llavorsaleshores a Ahmad [[Àhmad ibn Mazyad]] i Abdallah[[Abd-Al·lah ibn Humayd]] cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 2000020.000 homes cadascun), però TahirTàhir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per Husayn[[Hussayn benibn AliAlí benibn IsaIssa]], fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a alAl-AminAmín i va proclamar a alAl-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i HusaynHussayn va morir.

L'exèrcit de TahirTàhir ja s'acostava a Bagdad. Després d'ocupar [[Ahwaz]] va enviar forces per assegurar el control de la província de [[Bahrayn]] i [[Aràbia]]. [[Bàssora]] i [[Kufa]] es van sotmetre a alAl-Mamun. TahirTàhir va avançar cap a Bagdad i va derrotar a un petit exèrcit enviat a aturar-lo. A l'agost del [[812]] Bagdad fou atacada per dos cossos, un dirigit per TahirTàhir i un altraaltre per [[Harthama benibn Ayan]]. Mentre a [[la Meca]] el governador de l'[[Hedjaz]], [[Dawud ibn IsaIssa]], recordava als creients que alAl-AminAmín havia vulnerat els acords successoris, i per tant calia donar suport a alAl-Mamun i ell mateix va anar a Merv i li va fer jurament de lleialtat, sent confirmat com a governador de la Meca i [[Medina]].

Bagdad va resistir. Al-Amin fou declarat deposat (''makhlu'') i alAl-Mamun proclamat com a nou califa. Però Bagdad va aguantar més d'un any. Al-AminAmín va rebre el suport dels elements més turbulents anomenats ''Nus'' o ''Urat''. Finalment la resistència fou vençuda el setembre del [[813]]. Al-AminAmín va negociar amb Harthama, que havia estat general del seu pare, el qual li va prometre salvar la vida, però abans d'entregar-se fou capturat per soldats de TahirTàhir que el van matar (nit del 24 al [[25 de setembre]] del [[813]]). El seu visir al[[Al-Fadl ibn alar-RabiRabí]] l'havia abandonat abans i havia reconegut a alAl-Mamun, amb el que va salvar la vida. KasimQàssim va perdre tot seguit el seu govern. Al-Mamun va restar a Merv i va nomenar com a governador de Bagdad a HasanHassan ibn Sahl.