Marc Perpenna Ventó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Verb transitiu
 
Línia 11:
Durant el conflicte, conegut com la [[Guerra de Sertori]], aquest i Perpenna van desafiar a [[Quint Cecili Metel Pius]], enviat a sotmetre’ls amb un fort exèrcit. Perpenna però no volia tenir un comandament a les ordes de Sertori, ja que havia arribat a Hispània amb bastants forces i tresors i era de noble família, i va decidir fer la guerra a Metel pel seu compte, però les seves tropes, que sabien de quin militar s'havien de fiar, s'hi van oposar i el van obligar a quedar sota les ordres de Sertori. Sertori li va confiar elevades funcions militars, però Perpenna va ser derrotat repetidament , mentre Sertori obtenia alhora diversos èxits.
 
Durant cinc anys Perpenna va servir a les ordes de Sertori contra Metel i contra Gneu Pompeu, però en realitat, junt amb alguns oficials de la noblesa, conspirava contra Sertori. Reiteradament va invitar a Sertori a un sopar, que sempre es posposava, fins que finalment un dia es va celebrar a [[Osca]], i allí, Perpenna, juntament amb [[Gai Tarquici Prisc|Tarquici]] i altres oficials conspiradors, van assassinar a Sertori l'any {{aC|72}}. En el seu testament, aquest designava hereu a Perpenna.
 
Els [[lusitans]] es van negar a seguir al nou cap, i l'oposició va sorgir en altres punts. Perpenna no obstant això, va assumir el comandament, però la guerra es va acabar ràpidament. Al següent combat Perpenna va ser derrotat per Gneu Pompeu i va caure presoner. Pompeu el va condemnar a mort, i per salvar-se Perpenna li va oferir la correspondència de Sertori, en la qual quedaven compromesos diversos notables italians que convidaven a Sertori a anar a Roma i enderrocar al govern i la constitució aristocràtica de Sul·la, però Pompeu les va refusar i les va cremar sense llegir-les. Perpenna va ser executat junt amb altres presoners.<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mithology: Vol.III |pàgines=202-203 |lloc=Londres|editorial=John Murray |any=1876}}</ref>