República Socialista Soviètica del Kazakhstan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment
m Topònim amb article
Línia 85:
El 1936 fou executat el cap del soviet suprem, [[Nedirbai Aitàkov]], acusat de [[trotskisme]] i bukharinisme. I el 1938 ho seran I. Abdrakhmànov, cap del [[Kirrevkom]], U. Kulambetov i U. Isabajev, president i primer secretari del Partit, Ahmed Baitursun, [[Sakén Seiful·lin|S. Seiful·lin]], successor dels [[Alaix Ordà]] en el partit, i altres. Durant aquests anys moltes parts del país foren altament industrialitzades i amb estructures, encara que la col·lectivització del 1930-1940 li va costar la vida a un milió de kazakhs.{{CC|data=2022}}
 
El 1943 es frenà la pressió antireligiosa i es va establir la SADUM (Administració Eclesiàstica dde l'[[Àsia Central]] i Kazakhstan), de caràcter oficialista, per donar aparença d'independència religiosa als musulmans, que en la pràctica restava restringida.
 
A la mort de Stalin i la caiguda dels seus partidaris, es renovà totalment la direcció de l'RSS, dirigida per membres de la Gran Horda i per russos que volien fer carrera abans d'anar a Moscou. Durant els anys 1953 i 1964 es va impulsar als ciutadans soviètics a desenvolupar les terres verges del Kazakhstan i programes nuclears que promogueren el desenvolupament del centre espacial de [[Baikonur]] (Léninsk) i el complex de [[Semipalàtinsk]]. La gran afluència d'immigrants majoritàriament [[Rússia|russos]], però també minories ètniques deportades, van trencar l'equilibri ètnic kazakh i van permetre als forans superar en nombre els mateixos kazakhs. La població russa creixerà del 19,7% el 1927 al 42,7% el [[1959]], i prendrà el control de la república. Entre el 1936 i el 1952 s'hi establirien tres milions de deportats i exiliats (txetxens, alemanys, coreans, [[kurd]]s, grecs, [[tàtar]]s i [[meixkets]]). Les altres nacionalitats incloïen [[Ucraïna|ucraïnesos]], [[Alemanya|alemanys]], [[Bielorússia|bielorussos]], [[Corea|coreans]] i d'altres indrets. Els alemanys suposaven, en el moment de la independència, el 8% de la població, fet que representava la concentració més gran d'alemanys de la Unió Soviètica. La independència ha fet que molts dels ciutadans d'aquestes nacionalitats hagin emigrat. Els reptes actuals del país són: resoldre les diferències ètniques, accelerar reformes del mercat, establir relacions estables amb [[Rússia]], la [[Xina]] i d'altres potències estrangeres i aprofitar més els recursos energètics del país.