'''GílipGilip''' (''{{lang-grc/la|Γύλιππος||Gylippus'', Γύλιππος}}), fill de [[Cleàndrides]], fou un militar [[Esparta|espartà]]. Va acompanyar al seu pare a l'exili el [[445 aC]] (va ser a [[Turis]]) i després es va distingir a diverses guerres.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith|nom=William|enllaçautor= William Smith (lexicògraf)|cognom2= Hugh Clough|nom2=Arthur|capítol= Gylippus|urlcapítol=http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/1424.html|títol= Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology|llengua= anglès|editorial=Little, Brown and Company |lloc= Boston|data=1844|pàgina = 316}}</ref>
AlEl divuitè any de la [[guerra del Peloponès]] els espartans van seguir el consell d'[[Alcibíades (general atenenc)|Alcibíades]] i van nominar a GílipGilip com a cap de l'expedició en ajut de [[Siracusa]]. Amb dosdues galeres de Asined'Àsine i dosdues més de Corint (dirigides per PitenPitè) va embarcar cap a [[Lèucada]], on va rebre informaciósaber que el setge de Siracusa ja s'havia completatacabat i, d'acord amamb PitenPitè, va decidir de no seguircontinuar endavant i esperar més reforços. Van anar a [[TàrentTarent]], d'on fou expulsat), i després a Turis, de la quequal va assolir la ciutadania que ja havia guanyat el seu pare i on va intentar obtenir ajut.
Finalment, s'estava a [[Locris]] quan va rebre notícies que el [[Setge de Siracusa (413 aC)|setge de Siracusa]] no s'havia pogut completar encara, i va avançar cap a [[Sicília]] desembarcant a [[Himera]]. Des d'aquí va iniciar les operacions per salvar Siracusa i va obtenir un èxit notable amb la captura del fortí de ''[[Labdalum''|Làbdal]] i la matança de la seva guarnició i més tard amb la primera gran victòria siracusana que va netejar d'atenencs [[EpipolaeEpípoles]] ([[414 aC]]). Després va sortir de l'illa iva anar a buscar reforços però va tornar el [[413 aC]] i va assaltar els fortins de ''Plemyrium''Plemiri, que eren els dipòsits d'armament atenencsatenesos, i va seguircontinuar les seves victorioses operacions militars i es pot dir que fou part essencial en la derrota dels atenencs ({{aC|413 aC}}). Per les operacions militars detallades vegeu: [[Setge de Siracusa]].
Més tard, quan [[Atenes]] fou ocupada pels espartans, fou comissionat per [[Lisandre]] per portar a Esparta el tresor atenencatenès i es va quedarapropiar ambde trenta talents (una quantitat molt important), però fou descobert i condemnat a l'exili i després condemnat a mort en absència. Ateneu diu que va morir de fam però no indica si a l'exili o en virtut de la sentenciasentència.
