Lingua franca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult
m Plantilles
Línia 12:
El nom "lingua franca" significa literalment "llengua dels ''francs''", és a dir, llengua dels cristians occidentals. Apareix entre els segles VIII i X en el context del contacte entre la població musulmana i la cristiana, coneguda genèricament com a [[francs]], catalans inclosos.<ref name="Castellanos">{{ref-web |url=http://www.uab.cat/Document/439/403/castellanos_linguafranca2007.pdf |títol=La lingua franca, una revolució lingüística mediterrània amb empremta catalana |consulta= 6 abril 2016 |cognom=Castellanos |nom=Carles |editor=Universitat Autònoma de Barcelona |data=maig 2007}}</ref>
 
A partir del {{segle |XI}}, amb l'aparició de designacions pròpies per a les diferents [[llengües romàniques]], la denominació es concreta en el pidgin neollatí usat en el comerç i la diplomàcia entre la població nord-africana i l'europea de la Mediterrània Occidental.<ref name="Castellanos"/>
 
La primera fase de formació i evolució de la lingua franca, entre els segles X i XV, es basa en el [[toscà]], el [[català]] i l'[[occità]], a més d'influències de l'[[amazig]] i l'[[àrab]]. Més endavant s'estendrà cap a orient i entrarà en contacte amb el [[Grec antic|grec]] i el [[turc]], i tambe incorporarà alguns trets de les llengües orientals de la Península Itàlica.<ref name="Castellanos"/>