Castell de Cervià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -fins arribar +fins a arribar
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 2:
| tipus = [[Castell termenat]]
}}
El '''Castell de Cervià''' és un [[castell]] al poble de [[Cervià de Ter]], a la comarca del [[Gironès]] declarat [[bé cultural d'interès nacional]]. Està situat en un turó que domina el poble, i només en resta un gros mur i els fonaments. El primer esment del castell és de l'any [[1024]], quan Sunyer Llobet redacta el seu testament des del seu dormitori en el castell.<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=22}}</ref> La vila de Cervià havia pertangut als [[comtes de Girona]] i el [[992]] els [[Borrell II|Borrell]] i [[Aimeruda|Eimeruda]] van fer-ne venda a Sunyer Llobet i la seva esposa Avierna.<ref name=":1" /> El besnebot de Sunyer, [[Gaufred Bastons]], el [[1065]] donà la potestat del castell de Cervià, amb la del [[castell de Púbol]], als comtes de Barcelona [[Ramon Berenguer I]] i [[Almodis|Almodis de la Marca]], en prestar-los fidelitat.<ref>{{GEC|0017195|Cervià de Ter}}</ref>
 
== Arquitectura ==
Línia 24:
 
== Història ==
És un [[castell termenat]], del que es té constància documental des de l'any [[1024]], quan el senyor del castell, Sunyer Llobet, redacta el seu testament des del seu dormitori al castell. Abans d'aquest primer esment, sabem que el [[989]] Sunyer Llobet i la seva dona Avierna havien comprar al comte Borrell i la comtessa Eimeruda l'[[alou]] de les «viles» de Cervià i [[Raset (Cervià de Ter) |Raset]], juntament amb el territori d'Espiells, per la quantitat de cinc «penses» de plata.<ref name=ipac/><ref name=":1" /> És probable que ja aleshores el matrimoni tingués la seva residència a Cervià, però no podem estar segurs que ja fos en el castell.<ref name=":1" />
 
Així doncs, a partir del {{segle|XI}} trobem un llinatge de senyors de Cervià que té el castell com a centre del seu poder. El fill de Sunyer Llobet, Silvi Llobet, comprà Cervià al seu pare el 1019 i després el llegà al seu nebot [[Gaufred Bastons|Gausfred Bastons]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=34}}</ref> Aquest, l'any 1061, va jurar fidelitat als comtes [[Ramon Berenguer I]] i [[Almodis]] pel castell de Cervià. Des d'aleshores els senyors del castell el tindran sempre pel comte de Barcelona.<ref name=":02">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=42}}</ref>
 
De Gausfred Bastons el castell passà al seu fill Berenguer Gausfred de Cervià i d'aquest al seu germà Guillem Gausfred de Cervià.<ref name=":05">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=37}}</ref> El 1139 Guillem Gausfred demanà al comte Ramon Berenguer IV que confirmés la donació en vida del castell al seu fill [[Arnau I de Llers]], a la seva esposa Flandina i als seus fills Arnau i Guillem.<ref name=":04">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=56}}</ref> Durant tres generacions els senyors del castell es cognomenaren Llers, fins que el fill d'Arnau III de Llers passà a ser conegut com Guillem de Cervià.<ref name=":04" /> Des d'aleshores i fins a principis del segle xv, el castell va romandre en mans dels Cervià.<ref name=":03">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=74}}</ref>