Viquipèdia

Larinum: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m simplificant dates de categories de manteniment
referència. Trec plantilla que en demanava
 
Línia 1:
{{Falten referències|data=2016}}
{{infotaula geografia política}}
'''Larinum''' ({{lang-grc|Λαρινον}}) fouera una ciutat delimportant situada al nord de la [[Pulla]], a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu ''[[Tifernus]]''. [[Claudi Ptolemeu]] diu que pertanyia al país dels [[frentans]] però d'altres fonts elsla situen a la Pulla. Es[[Plini suposael queVell]] elsparla dels '''''larinates'' i diu que eren una tribu dels frentans, però els situa clarament a Larinum, a la Pulla i no a la ''Regio Frentana'', podrienque sersegons unell poblecomença separatmés queenllà viviadel entreTifernus. els[[Pomponi frentansMela]] diu el mateix que Plini, i els[[Estrabó]], apulisestranyament, no menciona la ciutat.
 
[[Juli Cèsar]] separa la ciutat de Larinum tant dels frentans com de la Pulla, i el mateix diu [[Titus Livi]], i per això es pensa que Larinum va ser un territori independent d'una certa extensió, que els geògrafs van assignar als territoris del nord i del sud. La divisió del territori que va fer [[August]] va incloure la ciutat a la Pulla, però més tard [[Constantí el Gran]] va canviar el límit i al ''Liber Coloniarum'' apareix com ciutat del [[Samni]] al que també van ser agregats els frentans.
No apareix esmentada a les guerres samnites però el seu pas a la sobirania romana va haver de ser al final de la [[tercera guerra samnita]]. Durant la [[Segona Guerra Púnica]] fou teatre d'operacions entre romans i cartaginesos i el [[217 aC]] a Gerunium, prop de Larinum, Anníbal va establir els seus quarters d'hivern, i Fabius ho va fer a Calela, i es va lliurar una batalla a la rodalia de Larinum en la que els romans foren derrotats. El [[207 aC]] l'exèrcit d'Anníbal fou atacat prop de la ciutat pel pretor Hostilius i fou derrotat.
 
No es coneix res d'aquesta ciutat durant les [[guerres samnites]], quan la veïna [[Lucèria]] en va ser una de les ciutats protagonistes, i es creu que tenia bones relacions amb Roma. Segurament va passar de país amic a territori subordinat als romans de forma imperceptible cap al final de la [[tercera guerra samnita]].
A la guerra social ([[90 aC]]) els larinates es van unir als frentans en la revolta i el seu territori fou assolat ([[89 aC]]) pel pretor Coconius després de la victòria de [[Canussium]] sobre el cap italià Trebatius. Sota Cèsar va rebre una colònia romana però va conservar el rang municipal.▼
 
Durant la [[Segona Guerra Púnica]] va ser part del teatre d'operacions entre romans i cartaginesos. L'any [[217 aC]] a [[Gerunium]], prop de Larinum, [[Anníbal Barca|Anníbal]] hi va establir els seus quarters d'hivern, i [[Quint Fabi Màxim Berrugós]] ho va fer a Calela per controlar les seves accions. A la rodalia de Larinum es va lliurar una batalla dirigida pel ''[[magister equitum]]'' [[Marc Minuci Rufus (cònsol)|Marc Minuci Rufus]]. Rufus es va enfrontar amb impaciència en una batalla contra Anníbal i va ser derrotat i les seves tropes es van salvar únicament per l'oportuna arribada de Fabi Màxim, segons expliquen [[Polibi]] i Titus Livi. L'any [[207 aC]] el [[pretor]] [[Gai Hostili Cató]] va atacar a l'exèrcit d'Anníbal vora la ciutat. Els cartaginesos van sofrir greus pèrdues. Poc després, la ciutat torna a ser esmentada quan la va travessar el [[Cònsol romà|cònsol]] [[Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)|Gai Claudi Neró]] mentre es dirigia a lluitar contra [[Àsdrubal Barca|Asdrúbal]] a la [[Batalla del Metaure]].
[[August]] la va incloure a la segona regió d'Itàlia de la qual el ''Tifernus'' era el límit, i van quedar per tant dins la Pulla, però amb [[Constantí el Gran]] va canviar el límit i al ''Liber Coloniarum'' apareix com ciutat del [[Samni]] al que també foren agregats els frentans (Lib. Colon. p. 260.).
 
▲A la [[guerra social]] ([[90 aC]]) els larinates es van unir als frentans en la revolta icontra Roma. El pretor [[Gai Cosconi]] va assolar el seu territori foul'any assolat ([[89 aC]]) pel pretor Coconius, després de la victòria de [[CanussiumCanusium]] sobre el cap italià[[samnita]] Trebatius[[Trebaci]]. Sota Juli Cèsar va rebre una [[colònia romana]] però va conservar el rang municipalde [[municipi romà|municipi]].
Fou un municipi romà que va ser pròsper durant l'imperi i apareix encara als itineraris del {{segle|IV}}. Al segle VII era seu d'un bisbe.
 
Havia de ser una ciutat important, ja que [[Ciceró]] en fa una descripció, i parla dels magistrats locals, del seu senat, dels arxius públic, de les oficines administratives i del govern municipal, quan fa la defensa d'[[Aulus Cluenci Habit el jove]].<ref>Ciceró. ''[[Pro Cluentio]]'', V, 8, 13-15 i seg.</ref> Apareix encara mencionada als ''[[Itinerarium|Itineraris]]'' del {{segle|IV|s}}, a l{{'}}''[[Itinerari d'Antoní]]'' i a la ''[[Taula de Peutinger]]''. Al {{segle|VII|s}} era la seu d'un bisbe.
El [[842]] fou destruïda pels sarraïns i va quedar despoblada; els habitants van fundar la moderna Larino i la vella es va dir Larino Vecchio; les seves ruïnes encara es conserven a la cimera del turó Monterone a uns 5 km a sud del [[Biferno]] (''Tifernus'') i es componen de les muralles, un porta, l'amfiteatre, un edifici anomenat Il Palazzo (possiblement el senat) i altres menors.▼
 
▲ElL'any [[842]] fouels destruïda[[sarraïns]] pelsla sarraïnsvan destruir i va quedar despoblada;. elsEls seus habitants van fundar la moderna Larino ia lamenys vellade dos km. a l'oest de l'antiga ciutat, que es va dir ''Larino Vecchio;''. lesLes seves ruïnes encara es conserven a la cimera del turó ''Monterone'' a uns 5 km a sud del [[Biferno]] (''Tifernus'') ion es componenpoden veure restes i fragments de les muralles, ununa porta, l'amfiteatre, un edifici anomenat ''Il Palazzo'', (possiblement el senat), i altres edificis i restes menors.
El seu antic territori anava entre el riu ''Tifernus'' i el ''Frentus'' ([[Fortore]]), i fins a la mar. La ciutat de ''Cliternia'' és esmentada com a dependent de Larinum. [[Teanum]], que era al sud del Frentus o Frento (a la seva riba) era municipi separat.
 
El seu antic territori anava entre el riu ''Tifernus'' i el ''Frentus'' ([[Fortore]]), i fins a la mar. Segons Plini el Vell, la ciutat de ''Cliternia'' era una dependència de Larinum. [[Teanum]], que era al sud del Frentus o Frento (a la seva riba) era un municipi separat.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DL%3Aentry+group%3D3%3Aentry%3Dlarinum-geo |consulta=11 d'octubre de 2022 |títol=Larinum |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Commonscat}}
{{autoritat}}
 
{{ORDENA:Larinum}}
[[Categoria:Ciutats romanes del sud d'Itàlia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Larinum»