Lucèria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot prepara el format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 2:
'''Lucèria''' ({{lang-grc/la|Λουκερία||Luceria}}) va ser una antiga ciutat de la [[Pulla]] a l'interior, a uns 18 km d'[[Arpi]] i 15 de ''Aecae'' ([[Troia (Itàlia)|Troia]]). Els antic l'esmenten com a ciutat dels [[daunis]] i la tradició que transmeten els grecs és que la va fundar l'heroi [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]] juntament amb [[Arpi]] i [[Canusium]], i com a prova s'argumentava que l'antiga estàtua de [[Minerva]] que hi havia al temple de la ciutat era en realitat el [[Pal·ladi (estàtua)|Pal·ladi]] que l'heroi havia portat de [[Troia]], segons diuen [[Estrabó]] i [[Plini el Vell]]. Però probablement era una ciutat dels [[oscs]], de la branca osca dels [[apulis]], i no pas dels daunis.
Res es coneix de la història de la ciutat abans de la [[segona guerra samnita]] quant va fer aliança amb Roma junt amb altres ciutat dels apulis l'any [[326 aC]] i després no es va voler aliar amb els [[samnites]] com altres ciutats. Els samnites la van assetjar i quan els romans anaven en la seva ajuda van patir el desastre de la [[Batalla de les Forques Caudines]]. Després de la derrota romana, Lucèria va passar als samnites, i pel tractat de [[Caudium]], entre romans i samnites, la ciutat va rebre els hostatges que Roma es va veure obligada a lliurar. L'any [[320 aC]] [[Luci Papiri Cursor Mugil·là]] va assetjar la ciutat que va oferir una resistència ferotge, fins que va ser recuperada pels romans després de derrotar els 7000 samnites de guarnició, obtenint un gran botí i recuperant els ostatges deixats en el temps de les Forques Caudines. [[Diodor de Sicília]] diu que era la ciutat més important de la Pulla. L'any [[314 aC]] els samnites la van ocupar breument però els romans la van recuperar matant a gran part dels seus habitants i hi van establir una [[Colònia romana|colònia]] de 2500 homes amb dret llatí.<ref name=
El [[294 aC]] els samnites la van assetjar però el cònsol [[Marc Atili Règul (cònsol 294 aC)|Marc Atili Règul]] va anar en socors i segons uns va derrotar els atacants i segons altres va ser derrotat i es va refugiar a la ciutat amb les restes de l'exèrcit. En parla [[Titus Livi]], que dona les dues versions.<ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'' X, 35-37</ref>
Línia 12:
Estrabó ja en parla com una ciutat decadent igual que ''[[Canusium]]'' i Arpi, però encara era una ciutat gran i va conservar certa importància i prosperitat durant l'[[Imperi Romà|Imperi]]. Sota [[August]] va rebre segurament una nova colònia, pel que es dedueix del que en diu Plini el Vell, i el seu rang colonial està testimoniat per inscripcions. A la ''[[Taula de Peutinger]]'' apareix com la ciutat principal de la Pulla i seu d'algun magistrat de la província (''Praetorium Laverianum'').
Al {{segle|VII|s}} seguia tenint importància, i l'esmenta [[Pau Diaca]] com a una de les «''urbes satis opulentas''» ('ciutats bastant opulentes') que encara quedaven a la Pulla. L'any [[663]] l'[[emperador romà d'Orient]] [[Constant II]] la va conquerir als [[longobards]] i després la va destruir totalment. No es va recuperar fins que l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la va restaurar l'any [[1227]]. Per una mala lectura del manuscrit de [[Claudi Ptolemeu]] (Νουκερία per Λουκερία) se la va confondre amb [[Nuceria Alfaterna|Nucèria]] (''Nuceria'', moderna [[Nocera]]). S'han trobat restes romanes (pedres, estàtues...) però les ruïnes són molt escasses.<ref name=
== Referències ==
| |||