Cirenaica: diferència entre les revisions

Després de la conquesta de [[Creta]] per [[Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC)|Quint Metel Crètic]] el [[67 aC]], l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de ''Creta-Cirene'' o ''[[Creta i Cirene]]'', que fou província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, que tenia un llegat i un o dos questorsqüestors.

Sota Constantí el Gran, les dues províncies es van separar i es van crear les de Creta i de [[Líbia Superior]], aquesta darrera sota el govern d'un ''praeses''. Durant el domini romà, la línia divisòria provincial passava a l'oest de Quersonès Magne. El [[115]], els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i d'altres, [[Revolta jueva de 115|es van revoltar]]<ref>{{ref-publicació |cognom=Reynolds |nom=J. M. |títol=The jewish revolt of A.D. 115 in Cyrenaica |publicació=Proceedings of the Cambridge Philological Society |data=1958-1959 |pàgines=24 |volum=185 |exemplar=5 |llengua=anglès}}</ref> i van matar milers de grecs i romans, i només foren derrotats el [[116]] amb molta dificultat.
Els milers de víctimes (unes dues-centes mil) van enfonsar l'economia i van facilitar els atacs de les tribus "bàrbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada més agosarades. A això, es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Un grup de jueus refugiats van arribar a l'interior del delta del Níger cap al 150 dominant als nadius i fundant el [[regne de Ghana]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Shillington |nom=Kevin |títol=Encyclopedia of African History |pàgines=563 |editorial=Routledge |any=2013 |isbn=9781135456702 |llengua=anglès}}</ref> Al començament del {{segle|V}}, l'estat de la regió era pèssim segons ho descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El [[616]], el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que, quan van arribar els àrabs ([[647]] aC), gairebé tot era destruït.