La noció de mar territorial com a espai marítim adjacent a la costa i amb sobirania del territori costaner, va tardar a consolidar-se.{{Sfn|Pastor|2013|p=356-358}} Durant el {{segle|XIX}} va anar guanyant importància la regla de les tres milles, sobretot per la imposició de les grans potències.{{Sfn|Pastor|2013|p=356-358}} La primera vegada que es reconegué el mar territorial en un conveni internacional fou a la Conferència per a la Codificació del Dret Internacional, celebrada a [[la Haia]] el [[1930]].{{Sfn|DÍEZ DE VELASCO|2002|p=}} Malgrat els intents de fixar una amplada del mar territorial, no es va arribar a un acord per les discrepàncies existents. Més endavant, en la Convenció de Ginebra de 1958 sobre el Mar Territorial i la Zona Contigua, es va arribar a acordar una distància màxima de dotze milles pel mar territorial i la [[zona contigua]]. La II Conferència de les Nacions Unides sobre Dret del Mar de 1960 no va portar a un acord i va ser en la III Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar que es va fixar a les 12 milles actuals (en l'article 3). Una decisió que es creu influenciada per l'acord previ de les potències dels [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] i la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] d'establir aquesta distància a finals de la dècada dels seixanta.{{Sfn|Pastor|2013|p=356-358}}
