Isabella Colbran: diferència entre les revisions

A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatro San Carlo, [[Domenico Barbaia]], amb el qui va tenir un afer amorós. Per a obtenir el màxim profit del talent musical de la Colbran, Barbaia va encarregar [[Gioacchino Rossini]] la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Àixí, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d<nowiki>'</nowiki>''[[Elisabetta, regina d'Inghilterra]]''.

 

 

Finalment, Isabella va deixar Barbaia i va iniciar una relació amb Rossini. Es van casar el [[15 de març]] de 1822. El matrimoni va visitar [[Viena]] i [[Venècia]], on Rossini va compondre ''[[Semiramide]]''. Isabella va estrenar també aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, la Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a [[Londres]], els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Rossini va compondre més òperes abans d'abandonar la seua carrera l'any 1829 (entre elles ''[[Il viaggio a Reims]]'', ''[[Le comte Ory]]'' i ''[[Guillem Tell (òpera)|Guillem Tell]]''), però cap d'elles per a Isabella. Mentre Isabella va romandre a [[Bolonya]], Rossini es va instal·lar a [[París]]. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837, però Rossini va asseguar que Isabella tinguera un bon retir fins a la seua mort, l'any 1845. Per a glòria de Colbran, Rossini sempre la va considerar entre les millors intèrprets de les seues obres.