Fedora Barbieri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Fedora Barbieri'''
Va debutar oficialment a [[Florència]] el [[1940]]. El [[1942]] va debutar al teatre de [[La Scala]] de [[Milà]], lloc dels seus principals èxits, amb una funció de la Novena Simfonia de [[Beethoven]] sota la batuta de [[Victor de Sabata]]. Es va retirar el 1943 degut al seu matrimoni, però va reaparèixer el 1945.
El debut a la [[Metropolitan Opera]] va tenir lloc el [[1950]], en el paper de la princesa d'Eboli al ''[[Don Carlos (òpera)|Don Carlos]]'' de [[Giuseppe Verdi]]. També va cantar Eboli a la famosa producció de [[Luchino Visconti]] per al centenari de l'obra a la [[Royal Opera House]] de [[Londres]].
==El Liceu==
Entre [[1955]], i [[1958]], fou un verdader ídol en l´[[Arena]] de [[Verona]], a causa de la seva veu espectacularment poderosa. El [[1957]], es presentà en el [[Liceu]] de [[Barcelona]] amb ''[[Il trovatore]]'' i en anys succesius també i cantà l´''Adalgisa'' de ''[[Norma]]'', l´''Amneris'' d´''[[Aida]]'' i ''[[La favorita]]''. El [[1964]], interpretà ''Il trovatore'' a [[Madrid]].
Tot i que mai es va retirar oficialment, va deixar els escenaris a la dècada dels noranta, fent que la seva fos una de les carreres més llargues de la història de l'òpera.
Barbieri va ser una formidable cantant i actriu, i és sobretot recordada per les seves interpretacions al costat de [[Maria Callas]] a la dècada dels cinquanta. Entre els seus papers més memorables en destaquen quatre de verdians: Eboli, Quickly (''[[Falstaff (òpera)|Falstaff]]''), Azucena (''[[Il trovatore]]'') i Ulrica (''[[Un ballo in maschera]]''). Barbieri va ser també de les primeres cantants a interessar-se per les obres de [[Claudio Monteverdi]] i [[Giovanni Battista Pergolesi]].
| |||