Sad ibn Zanguí: diferència entre les revisions

'''Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí<ref>Zanguí és un nom [[turquès]] amb un so {{AFI|[g]}} inexistent en àrab, que en aquesta llengua habitualment es representa amb la lletra [[kaf]] ({{AFI|[k]}}) —o amb una lletra derivada d'aquesta, گ, usada per transcriure el so {{AFI|[g]}}—, raó per la qual és també habitual la transcripció Zankí, més fidel a l'arabització del nom. És també habitual la transcripció Zangí, però és desaconsellable perquè per a una catalanòfon la "g" seria llegida amb el so {{AFI|[ʒ]}} en lloc de {{AFI|[g]}}. La forma turca moderna —i en alfabet llatí— d'aquest nom és Zengi.</ref> ibn Mawdud''', més conegut simplement com '''Sad (I) ibn Zanguí''' o '''Zankí''' o '''Zengi''' fou [[atabeg]] [[salghúrida]] de [[Fars]], fill i successor de [[Tekla]].

 

 

Va ampliar els seus territoris amb la conquesta de part del [[Kirman]] incloent Sirdjan. Amb el suport del seu visir Khwadja Amid al-Din Abu Nasr Asad Absari va restaurar la prosperitat del Fars després de les devastacions que havia patit en anys anteriors. Fou protector del poeta Sadi (mort 1192) que va agafar el nom de l'atabeg. El 1203/[[1204]] va ocupar breument [[Esfahan]] però mentre estava absent de [[Shiraz]] aquesta ciutat fou ocupada per [[Uzbeg]] ibn [[Muhammad Pahlawan]], atabeg [[ildegízida]] d'[[Hamadan]], i va haver de tornar precipitadament.

El seu fill [[Abu Bakr ibn Sad]] va aprofitar una absència del para per intentar prendre el poder a Shiraz però fou derrotat per les tropes locals i empresonat. La guerra del khwarizmshah amb els mongols ([[1218]]-[[1220]]) li va permetre fer-se independent.

 

 

Djalal al-Din es va casar amb una filla de Sad I i aquest va reconèixer al khwarizmshah com a sobirà que a canvi li va cedir al seu sogre Esfahan i els territoris guanyats abans a Ghiyat al-Din.