Comitè de Salvació Pública: diferència entre les revisions

El moviment revolucionari estava amenaçat per una coalició de nacions europees i per forces contrarevolucionàries en la pròpia França. Mentre el Comitè lluitava per salvar aquests perills, el seu poder anava en augment. Al juliol de 1793, després de la derrota soferta pels republicans moderats ([[girondinogirondins]] s) en la Convenció, destacats líders dels [[jacobí]]s radicals, entre els quals destacaven [[Maximilien Robespierre]], [[Louis de Saint- just]] i [[Georges-Jacques Danton]], es van unir al Comitè. En conseqüència, aquest va passar a ser el principal òrgan de govern del país. La Convenció va conferir oficialment el poder executiu al Comitè el desembre de 1793. Robespierre eliminar als seus rivals i va implantar un règim dictatorial. Entre les accions que ell i el Comitè emprendre podem destacar les següents: reclutament de catorze exèrcits per defensar el país i reprimir els aixecaments interns; establiment d'un sistema parcial de preus màxims i salaris fixos per assegurar l'existència de provisions; institució del Regnat del terror per aplacar a l'oposició interna.